Qui camina per la confluència dels carrers Buenos Aires i Casanova, en ple Eixample barceloní, difícilment es deté davant l'espectacular casa que hi ha.
Després de la seva sobrietat i elegància s'amaga una de les obres més insòlites —i desconegudes— de Josep Puig i Cadafalch: la Casa Pere Company, un xalet urbà que sembla més propi dels Alps que de Barcelona.
La casa Pere Company en una imatge d'arxiu
Aquest edifici de 1911, que actualment acull el Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Doctor Melcior Colet, és considerat el punt d'inflexió en la carrera de l'arquitecte de Mataró.
Aquí va començar la seva anomenada època blanca, una etapa marcada per línies sobries, decoració contenida i una clara influència de la Sezessió de Viena.
Sí: en ple cor de Catalunya, Puig i Cadafalch va començar a mirar cap a Viena.
Puig i Cadafalch en clau centreeuropea
Acostumats al modernisme exuberant de la Casa Amatller o la Casa de les Punxes, sorprèn trobar-se amb aquesta residència de volums nets, teulada de dues aigües i geometria precisa.
Encarregada per l'empresari tèxtil Pere Company i Molins, la casa trenca amb l'ornamentació excessiva que havia dominat l'estil burgès de l'època.
Vista general de la façana de la Casa de les Punxes
Aquí, Puig i Cadafalch va experimentar per primera vegada amb formes que recorden més a Otto Wagner que a Gaudí: façanes llises, balcons de ferro forjat sense floritures i una teulada inclinada que podria passar per la d'un refugi de muntanya a Baviera.
El mural de la Verge de l'Assumpció, obra de Tomás Fontanals, és un dels pocs elements decoratius que sobreviu a la façana i un clatellot subtil a les noves corrents artístiques del nord d'Europa.
Història d'una casa camaleònica
La Casa Pere Company no només és especial per la seva estètica: la seva història és gairebé tan densa com la de la ciutat que l'envolta.
Després de ser habitatge familiar fins a 1920, va ser adquirida per la família Rosal, també del sector tèxtil. Durant la Guerra Civil va ser expropiada i reconvertida en laboratori policial.
Al 1940, el reputat ginecòleg Melcior Colet Torrebadella la va comprar per transformar-la en clínica privada.
Detall de reixes modernistes de la Casa Pere Company
El interiorista Santiago Marco Urrutia es va encarregar de les obres, que lamentablement van eliminar la major part del disseny original, llevat d'una xemeneia signada pel propi Puig i Cadafalch.
Anys després, al 1982, Colet va cedir l'edifici a la Generalitat de Catalunya amb una condició: que es convertís en un museu de l'esport. Així va néixer el centre que porta el seu nom.
Tancat, però amb vida interior
Des del 2014, la Casa Pere Company roman tancada al públic per obres de rehabilitació. No obstant, els treballs han posat al descobert detalls ocults durant dècades, com bigues originals camuflades darrere falsos sostres dels anys 20.
També s'ha recuperat el blanc níveu de la façana i restaurat amb cura els esgrafiat decoratius que ornamenten l'edifici.
Malgrat no poder ser visitada per dintre, la casa segueix sorprenent a qui s'atura a observar-la.
La seva presència és discreta, però poderosa. Una rareesa en la producció de Puig i Cadafalch que, més d'un segle després, segueix desconcertant amb la seva barreja de modernisme català i elegància vienesa.
Perquè sí, això sembla Viena, però està a Barcelona. I ho va signar un dels grans genis del modernisme.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial