Edificios de viviendas
Viure a Barcelona

Núria Garrido, presidenta de la Unió de Propietaris: "Tenir llogaters és un incordi"

L'habitatge, que s'ha convertit en el principal maldecap dels catalans segons l'últim baròmetre del CEO, no troba encara una sortida clara entre models enfrontats: el dret a fer rendible una inversió i el dret a un sostre digne

Barcelona continua essent la ciutat espanyola més cara per llogar malgrat el topall de preus

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

L'habitatge s'ha consolidat com el problema que més preocupa als catalans, per sobre fins i tot de l'atur o la sanitat, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).

En un context marcat pels elevats preus, la inflació, els baixos salaris i la manca d'alternatives, el dret a l'habitatge digne segueix sent un dels grans reptes estructurals de Catalunya.

I, segons sembla, un dels més urgents a la capital catalana, on molts veïns s'han vist expulsats del centre i de la resta de barris cap a altres ciutats on el preu del lloguer és més baix. 

La dada ha reactivat un debat social i polític d'alta tensió, que avui ha tingut un dels seus capítols més il·lustratius a El Matí de Catalunya Ràdio, on s'han enfrontat en directe dues veus representatives del conflicte: Núria Garrido, presidenta del sindicat de propietaris Unió de Propietaris, i Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogaters.

Promoció de pisos en venda

Promoció de pisos en venda EUROPA PRESS

"Com tenir un fill petit"

Durant el cara a cara radiofònic, totes dues han evidenciat les posicions enfrontades entre qui lloga i qui busca un habitatge digne.

Arcarazo ha denunciat el deteriorament progressiu del parc d'habitatge de lloguer: “Els pisos estan en pitjors condicions que fa 10 anys però el doble de cars”.

Segons el Sindicat de Llogaters, els lloguers han experimentat una inflació sense precedents mentre les condicions residencials s'han estancat o fins i tot degradat.

D'altra banda, Garrido ha defensat els propietaris, afirmant que no és fàcil per a ells mantenir els llogaters. “Tenir llogaters és un dolor de cap”, ha assegurat sense embuts.

La defensora dels propietaris ha argumentat que han d'estar pendents sempre del que els succeeix. “Et saps si s'han divorciat o separat, s'ha mort la parella, l'han acomiadat del treball o si se li ha trencat la caldera”, ha lamentat.

“És com tenir un fill petit”, ha sentenciat Garrido.

Edificis d'habitatges

Edificis d'habitatges EUROPA PRESS

Els propietaris fan coses

Un dels moments més tensos del cara a cara ha arribat quan la portaveu del Sindicat de Llogateres ha acusat els propietaris de "cobrar per no fer absolutament res".

Ha criticat que molts pretenguin ingressos desorbitats mentre la majoria de treballadors dedica jornades senceres a poder fer front al costós lloguer mensual. “Volien cobrar 4.000 euros al mes per un pis sense fer res. La majoria de la població treballa vuit hores al dia només per poder pagar un lloguer”, ha cridat.

Des de l'altra banda, la resposta no s'ha fet esperar. “Això que no fem res ho diràs tu”, ha respost Núria Garrido, presidenta de la Unió de Propietaris, que ha defensat que mantenir un pis implica reformes, adequacions i tota una cadena de professionals que es beneficien d'aquesta activitat.

Donem viabilitat econòmica a moltes persones: gestors, pintors, lampistes, netejadors... i si deleguem, és perquè paguem a qui sí que fa la feina”, ha afegit.

La promoció d'habitatge protegit Illa Acer, al districte de Sants-Montjuïc

La promoció d'habitatge protegit Illa Acer, al districte de Sants-Montjuïc AJUNTAMENT DE BARCELONA

Teniu enveja?

El debat ha pujat de to quan Carme Arcarazo ha apuntat que “la majoria de propietaris ni tan sols gestionen directament els seus pisos; deleguen la gestió a immobiliàries”.

Des de l'altre costat, Núria Garrido no ha trigat a respondre: “¿Doncs doneu feina a altra gent, no? ¿Teniu enveja? ¿És l'enveja el problema aquí?", em sorprèn que em digueu que el rendista és una entitat abstracta”.

Per a la presidenta de la Unió de Propietaris, la propietat privada implica responsabilitats i despeses. “El rentista ha comprat un pis a preu de mercat, ha pagat impostos, l'ha reformat, paga a tothom... I em dieu que no treballa? Potser delega, sí, però a aquesta persona se li paga”, ha sentenciat.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial