Barcelona arrossega un dèficit de més de 21.000 habitatges el 2024: la manca d'oferta pressiona els preus
La ciutat registra el major desequilibri habitacional del país juntament amb Madrid, segons un informe de les principals consultores immobiliàries
Els expats 'desnonen' a veïns i comerços de tota la vida a l'Eixample de Barcelona
Notícies relacionades
Barcelona no aconsegueix seguir el ritme de la seva pròpia demanda residencial. Al 2024 es van deixar de construir 21.148 habitatges necessaris per absorbir els nous llars formats aquest any, segons l'Associació Espanyola de Consultoria Immobiliària (ACI).
És el major desequilibri del país juntament amb Madrid, que acumula un desfase encara major: 32.644 unitats.
El resultat: un mercat residencial tensionat, amb preus a l'alça i un accés cada vegada més difícil a l'habitatge, sobretot per als joves i les famílies amb rendes mitjanes.
Més població, menys obra nova
L'informe de l'ACI alerta d'un problema estructural que s'estén més enllà de les dues grans ciutats.
Edificis d'habitatges
En total, Espanya arrossega un dèficit de més de 134.000 habitatges davant el número de llars creades. Només a Alacant van faltar 9.143 habitatges; les Balears i Canàries acumulen altres 19.700.
La paradoxa és que el número de llars no deixarà de créixer —s'estima que hi haurà més de 53 milions d'habitants a Espanya el 2035— però la formació de nous habitatges no acompanya.
Les causes són múltiples: envelliment de la població, retard en l'emancipació, canvis en els models familiars i precarietat laboral.
"No n'hi ha prou amb construir més"
El president de l'ACI, Ricardo Martí-Fluxá, assenyala que Espanya ha deixat de construir al ritme de la seva població. I el que és pitjor: el problema no es soluciona només amb més grues.
La promoció de vivenda protegida Illa Acer, al districte de Sants-Montjuïc
“Cal rehabilitar més, diversificar els tipus d'habitatge —més petits, més adaptats— i repensar l'urbanisme per atendre les diferents realitats del territori”, adverteix.
Reclamen un Pacte d'Estat
L'associació, que agrupa les principals consultores immobiliàries del país —i representa el 90 % del mercat—, exigeix un Pacte d'Estat per a l'Habitatge. L'objectiu? Garantir seguretat jurídica, estabilitat normativa i mobilitzar recursos públics i privats per impulsar habitatge assequible.
A més, l'informe apunta que al 2024 la majoria de compres-vendes van ser d'habitatge usat, degut a l'escassetat i l'alt preu de l'obra nova, una tendència que es repeteix a ciutats com Barcelona.
El mercat està trencat, conclou l'estudi, i necessita solucions integrals que combinin planificació, regulació i financiació. Barcelona, epicentre del problema, no pot seguir ignorant-lo.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
