No ho sabies, el racó més fascinant de Barcelona segons García Lorca: "El carrer únic de la terra que jo desitjaria no s’acabés mai"
El gran poeta andalús va quedar enamorat d'un dels carrers de la capital catalana amb més història i vida, un que aglutina "les quatre estacions de l'any" en si mateix
Més informació: El barri de Barcelona poc valorat que ara és un dels més cars per viure: "El preu de la vivenda ha augmentat un 18%"
Notícies relacionades
Pocs racons de Barcelona desperten tantes passions com La Rambla, una artèria carregada d'història. Però si hi ha una declaració que ha elevat aquesta carrer a la categoria de mite és la que va pronunciar el gran poeta Federico García Lorca:
“El carrer on viuen juntes alhora les quatre estacions de l'any, l'únic carrer de la terra que jo desitjaria no s'acabés mai, ric en sons, abundant en brises, bell d'encontres, antic de sang: La Rambla de Barcelona”.
Arxiu - Diverses persones passegen per Les Rambles, el 30 de juny de 2023
Amb aquestes paraules, l'autor de Bodas de sangre va convertir aquest carrer en alguna cosa més que un passeig. Per a ell, La Rambla era poesia en moviment.
Molt més que un carrer
Situada al cor de la ciutat, La Rambla connecta la plaça de Catalunya amb El Port de Barcelona, en un trajecte que resumeix com pocs l'esperit barceloní.
Turistes, artistes de carrer, floristes, locals, llibreries, cafès centenaris, música, teatre i arquitectura modernista conviuen en només 1,2 quilòmetres.
Un caos ordenat que ha meravellat a generacions senceres i que, segons García Lorca, amaga alguna cosa única al món.
La seva cita no és només bonica: és precisa. Perquè si hi ha alguna cosa que defineix a La Rambla és la seva capacitat per canviar constantment de cara sense deixar de ser ella mateixa.
El passeig de Les Rambles (Barcelona), atapeït de gent degut al creixement del turisme a la ciutat de Barcelona
Pot ser romàntica a l'albada, bulliciosa al migdia, decadent al capvespre i màgica de matinada. Als seus vorals cap tot: el passeig despreocupat, la protesta social, la celebració col·lectiva o el dolor compartit, com en els atemptats de 2017 que van marcar la seva història recent.
Per què va enamorar a Lorca?
Federico García Lorca va arribar a Barcelona als anys vint i va quedar captivat de la seva vida cultural, de les seves nits bohèmies, de la llum especial que envolta la ciutat. Però va ser La Rambla la que el va desarmar completament, amb la seva barreja de melangia, vitalitat i simbolisme.
En ella va veure “sang antiga”, potser una al·lusió a la història convulsa de Catalunya, però també a la seva força cultural. No és casual que Lorca es deixés envoltar per la Barcelona de les vanguardes, del teatre i del carrer com a escenari de la vida.
En dir que en ella “viuen juntes alhora les quatre estacions de l'any”, el poeta andalús expressa el que molts senten en passejar per aquest bulevard: una experiència sensorial total, on els olors de les flors es barregen amb els del cafè, el so dels músics de carrer es fon amb el bullici de les terrasses, i les ombres dels arbres dialoguen amb l'arquitectura que l'envolta.
Un racó amb ànima pròpia
La Rambla ha estat cantada, pintada, retratada i reinterpretada centenars de vegades. Però potser cap descripció ha capturat tan bé la seva ànima com la de Lorca. Perquè més enllà del seu valor turístic, La Rambla és un símbol emocional per a qui l'habita i la visita.
Malgrat la massificació, els alts i baixos urbans i els intents de “domar-la”, segueix sent aquest espai on tot pot passar. Un lloc on les identitats es creuen i les històries s'escriuen en temps real. Un creuer de vides que no s'atura.
La Rambla de Barcelona
Què té La Rambla
Passejar avui per La Rambla segueix sent un acte de descobriment. Des del mosaic de Miró al terra fins al històric Gran Teatre del Liceu, passant pel mercat de la Boqueria, les estàtues humanes, el mític Cafè de l’Òpera o la sempre emocionant Plaça Reial.
I tot i que molts barcelonins lamenten l'excés de turisme, segueix existint aquesta Rambla profunda i local, la que sobreviu en els petits gestos i en els rituals diaris, com seure a llegir la premsa, comprar flors, o simplement deixar-se dur pel ritme de la ciutat.
La Rambla de Lorca, la de tothom
En un món que canvia cada segon, hi ha llocs que ens ancor en alguna cosa més gran. Per a García Lorca, aquest lloc va ser La Rambla. I ho continua sent per a milers de persones que troben en aquest passeig alguna cosa que no es pot mesurar amb dades, ni tancar en guies de viatge.
Possiblement per això va dir el que va dir, perquè La Rambla no és només un carrer, és una metàfora viva de Barcelona. Un lloc on, com s'explica en la cita, un desitja que el camí mai acabi.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
