Estiu i asma infantil: un còctel perillós al qual cal prestar atenció

Amb l'arribada de l'estiu, els pulmons més vulnerables es preparen per a una lluita que pot passar desapercebuda, però de gran intensitat. L'increment de les onades de calor, la persistència de la calima i els pics de contaminació atmosfèrica dibuixen un escenari més hostil que mai per a les persones amb malalties respiratòries cròniques, especialment els nens amb asma.

"Aquest estiu serà més complicat i dur per a aquests pacients", adverteixen els neumòlegs, ja que la calor no arriba sola: l'acompanya la pols del desert en suspensió, capaç de colar-se sense filtre en les vies respiratòries de qui més ho pateixen.

La calima, expliquen, és un fenomen atmosfèric que intensifica l'impacte de les altes temperatures, i el seu potencial de dany pulmonar varia en funció de la seva densitat. En persones amb hiperreactivitat bronquial, com els nens asmàtics, aquestes partícules són capaces de provocar una tempesta en els bronquis amb símptomes com tòs intensa i broncospasmes, fins i tot quan per a altres passarien desapercebudes. 

Bronquis al límit

El mode d'actuació no deixa lloc a dubtes: durant els dies de calima o màxima contaminació, cal evitar l'activitat física a l'aire lliure, especialment en menors amb patologies respiratòries. No es tracta només de protegir-los de la calor, sinó de minimitzar el risc de crisis asmàtiques que podrien haver-se evitat.

A més, s'hi suma un aspecte sovint oblidat: la hidratació i la protecció solar. “Amb la calor, s'incrementa la pèrdua de líquids a través de la suor, cosa crítica en nens i majors, que a més solen tenir menor sensació de set”, assenyala la doctora Àngels Spangenberg, Neumòloga pediàtrica a l'Hospital QuirónSalud Barcelona. La deshidratació, en aquests casos, no només és perillosa en si mateixa, sinó que agreuja encara més els efectes de l'asma.

Per si fos poc, la calima actua com a vehicle per a un altre enemic silenciós: la contaminació atmosfèrica. No es tracta només de la pols saharià, sinó d'una barreja tòxica de partícules en suspensió, metalls pesants, hidrocarburs aromàtics i ozó troposfèric, generat pels motors de combustió i potenciat per la radiació solar. Aquesta combinació afecta tant a qui ja pateixen asma com a qui podrien desenvolupar-ho, sobretot en etapes primerenques de la vida. 

L'arma secreta: inhalador amb cambra espaiadora

En aquest context, el correcte ús dels inhaladors esdevé una peça clau per mantenir l'asma infantil sota control. Tot i ser un tractament comú, la seva eficàcia depèn en gran manera de la seva aplicació adequada. Aquí entra en joc un instrument moltes vegades infravalorat: la cambra espaiadora. Aquest senzill dispositiu assegura que el fàrmac arribi on ha d'arribar, als pulmons, i no es perdi en la boca o la gola. “És fonamental, especialment en els nens, perquè facilita la inhalació passiva i redueix els efectes secundaris”, assenyala Spangenberg.

La majoria de les cambres actuals són universals, vàlides per a totes les edats gràcies al seu tamany estàndard, i acostumen a estar fabricades amb material antiestàtic per evitar que el medicament s'adhereixi a les seves parets. Si no ho és, hi ha un truc: disparar cinc vegades l'inhalador abans de la dosi real per neutralitzar aquesta càrrega estàtica. També cal insistir en alguna cosa que molts obliden: rentar la boca del nen després de cada inhalació, sobretot si s'utilitzen corticosteroides, per evitar irritacions o infeccions locals. 

Pas a pas, sense errors

Perquè la tècnica sigui eficaç, cal seguir un protocol. Primer, comprovar que l'inhalador té dosi i agitar-lo bé. Després, col·locar-lo a la cambra i, si el nen és petit, fer servir una màscara que segelli bé el nas i la boca. Després de pressionar la càrrega, cal permetre al menor respirar de forma natural: entre tres i cinc vegades si col·labora, o entre cinc i deu si no ho fa. És important esperar uns segons abans d'administrar una segona dosi i, en finalitzar, guardar-ho tot net i en un lloc sec. No cal oblidar rentar la cambra cada mes i canviar-la un cop a l'any.

En definitiva, l'estiu imposa un nou nivell d'alerta per a les famílies amb fills asmàtics. Però amb informació, prevenció i una bona tècnica en l'ús de medicació inhalada, es pot evitar que la calor es converteixi en una amenaça. “El control de l'entorn i el maneig correcte del tractament són la millor defensa per protegir aquests pulmons en desenvolupament”, conclou la doctora Spangenberg. I aquesta defensa comença a casa, cada vegada que un petit respira profundament i, gràcies a un senzill dispositiu, pot tornar a gaudir de l'estiu sense por.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial