Què és el boci, a què es deu i com es pot curar?

El boci és, en essència, una expansió anòmala de la glàndula tiroide, aquest petit òrgan amb forma de papallona que descansa silenciós a la base del coll. Quan creix més del que s'esperava, la seva presència es fa visible o, fins i tot, palpable.

En moltes ocasions, aquest creixement revela un hipotiroïdisme, una condició en la qual la glàndula funciona amb lentitud, produint una quantitat insuficient d'hormones. En altres casos, però, la tiroide continua operant amb normalitat, i l'augment de mida es deu a l'aparició de nòduls al seu interior. Són aquestes dues les formes més habituals en les quals el boci es manifesta. 

Què l'origina?

“El boci no sempre és sinònim de disfunció, però sí que alguna cosa mereix la nostra atenció”, subratlla el doctor Guillem Catrecasas, especialista en Endocrinologia i Nutrició en el Centre Mèdic Teknon. Antigament, el boci multinodular era gairebé un segell geogràfic, vinculat a zones rurals i muntanyoses on l'escassetat de iode a la dieta desencadenava la seva aparició.

Avui en dia, però, la ciència ha posat el focus en un altre culpable: la genètica. Tant el'hipo com l'hipertiroïdisme que cursen amb boci solen tenir un origen autoimmunitari, la qual cosa significa que el mateix sistema immunitari llança una ofensiva contra la glàndula, inflamant-la i alterant la seva mida.

Les dones, a l'epicentre hormonal del boci

L'augment de la mida de la tiroide afecta amb major freqüència a les dones, en una proporció de tres a un respecte als homes. Aquesta desigualtat estadística no és casual. L'univers hormonal femení –amb les seves fluctuacions marcades durant els embarassos, tractaments de fertilitat, el postpart o la menopausa– interfereix sovint en l'equilibri de la tiroide. El boci, en molts casos, és una conseqüència visible d'aquests vaivens.

El cos acostuma a emetre senyals. En el cas del boci multinodular, és l'espill qui dona el primer avís: una protuberància a la part anterior del coll, just sota la “nou”, que creix lentament. En situacions més avançades, poden sorgir dificultats en deglutir, sobretot líquids, o una lleu opressió en recostar-se. Quan el boci es vincula amb hipotiroïdisme, els símptomes emergeixen des de l'interior: un fatiga persistent, augment de pes, caiguda dels cabells, estrenyiment, fred constant i fins i tot falles de memòria.

“Cada símptoma és una pista”, recorda el doctor Cuatrecasas. En el cas contrari, quan el boci s'associa a un hipertiroïdisme, l'excés hormonal accelera l'organisme: es presenten taquicàrdies, una sensació contínua de calor, nerviosisme, insomni i una pèrdua de pes involuntària.

Tractaments: del bisturí a l'hormona sintètica

El tractament del boci depèn de la seva causa i els seus efectes. Quan es tracta d'un boci multinodular, especialment si els nòduls superen els tres centímetres, causen molèsties o existeix el risc que es tornin malignes, l'opció més eficaç sol ser la cirurgia. “L'extirpació parcial o total de la glàndula resol el problema físic, encara que pot requerir suplementació hormonal posterior”, expliqui l'especialista.

En els casos d'hipotiroïdisme, la resposta mèdica sol ser l'administració de tiroxina sintètica –coneguda comercialment com a Eutirox– que compensa la manca hormonal.

En canvi, l'hipertiroïdisme exigeix un enfocament oposat: medicaments que inhibeixen la producció hormonal excessiva per tal de tornar a l'organisme el seu ritme natural. En tots els escenaris, és l'endocrinòleg qui ha de guiar el camí, diagnosticant amb precisió i triant el tractament més adequat per a cada pacient, cada història i cada tiroide.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial