La paraula en català que usem a Barcelona per a cridar als avis: amb molta història i no s'utilitza a la resta d'Espanya
La convivència entre idiomes i cultures ha afavorit que determinades paraules adquireixin un matís especial
Barcelona obre al públic les ‘estacions fantasma’ del metro pel seu centenari
Un terme ple d'afecte per dirigir-se a les persones grans que, tot i que prové del català, s'ha integrat a la vida quotidiana dels barcelonins, parlin o no aquesta llengua.
A la capital catalana és habitual escoltar expressions que no sempre apareixen en el castellà estàndard.
La convivència entre idiomes i cultures ha afavorit que certes paraules adquireixin un matís especial i es converteixin en part de l'ús comú, reflectint tant la identitat local com la riquesa lingüística de la ciutat.
Una abuela leyendo un cuento a su nieta | CANVA
El català és una llengua que conserva milers de paraules i expressions que han creuat les fronteres del seu territori.
Algunes d'aquestes paraules i expressions han arribat fins a ciutats que valoren profundament la història del seu idioma, així com la seva diversitat i vitalitat cultural.
La paraula en català per a anomenar als avis
En concret, existeix una paraula que s'utilitza a Barcelona per referir-se als avis que és preciosa i haurien d'utilitzar-la a la resta d'Espanya.
Es tracta de iaio/iaia, un apel·latiu inusual, que va sorgir com una variant afectuosa per dirigir-se als majors de la família, evocant així un sentiment de respecte i amor.
Aquest ús familiar ha perdurat a través de generacions, consolidant-se com una expressió comuna a diverses regions de parla hispana.
D'on ve la paraula "iaio"
Tal com apunta X de 'Etimologías' afirma que prové exactament d'aquí:
La paraula yayo és una castellanització del terme català iaio. Es tracta d'una forma col·loquial de referir-se als avis i que s'ha estès en algunes parts d'Espanya, com Aragó.
Una empresa amb aquest nom
A Granollers, fa uns anys, va sorgir una iniciativa de fer jerseis amb llanes reutilitzades, creant el projecte "iaios", on cada peça porta el nom d'una persona gran del poble, amb la seva història.
Un abuelo y su nieta | CANVA
L'origen del terme no és res més que una infantilització del terme àvia, que en llenguatge infantil es repeteix com aia i que per les seves característiques i repetició sil·làbica acabaria sonant iaia.
De la traducció de iaia vindria el masculí iaio, que seria l'equivalent a l'avi o avi.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
