La primera vegada en el món que una estació de metro es va convertir en un escenari: va passar en aquest barri de Barcelona.
A l'any 1977, abans d'obrir al públic, l'estació de Sant Antoni de la L2 va acollir 'Rebel Delirium', un muntatge que va convertir un túnel fantasma en símbol de llibertat artística i política
L'estrany cas de la urna funerària de Joan de Sagarra: ha acabat al Mercat dels Encants
Notícies relacionades
Barcelona guarda secrets sota terra. Un d'ells s'amaga a l'estació de Sant Antoni, avui part rutinària de la línia 2 del metro.
Però en 1977, molt abans que els trens circulessin pels seus vies, aquell espai fantasma es va transformar en l'escenari més radical de la ciutat durant la Transició espanyola.
Allà va néixer Rebel Delirium, un espectacle que va desafiar les normes i va convertir el subsòl en un crit de llibertat.
Un túnel convertit en teatre
La idea va ser de Iago Pericot i Sergi Mateu, fundadors del Teatre Experimental de Barcelona, que buscaven trencar amb el teatre convencional.
L'estació de Sant Antoni, encara tancada i marcada per filtracions i restes de muralla medieval, els oferia el lloc perfecte: un espai inacabat, austere i carregat de simbolisme.
Estació fantasma del metro de Barcelona
Amb el suport del Ferrocarril Metropolità de Barcelona, l'Ajuntament i l'Institut del Teatre, van habilitar un andana amb 200 seients i van fer servir el túnel com a escenari sense decorats.
L'acústica natural, les parets nues i la proximitat entre actors i públic van crear una experiència única que va fer història.
Rebel Delirium: homosexualitat, repressió i rebel·lia
El muntatge era un judici teatral que abordava la homosexualitat, la marginació i la repressió en plena Transició. Va ser un cop directe als tabús de l'època i un exemple de com el teatre podia ser motor de debat social i polític.
El públic —més de 11.000 persones entre octubre de 1977 i gener de 1978— es va convertir en part activa de l'obra. Cada dijous, estudiants de Belles Arts i de l'Institut del Teatre participaven en col·loquis que reforcaven el caràcter pedagògic del projecte.
Un bullidor cultural sota terra
El èxit va transcendir fronteres: era la primera vegada al món que un túnel de metro s'utilitzava com a teatre.
La iniciativa es va ampliar amb el programa Nadal al soterrani, que va portar concerts, dansa, exposicions i fins a sardanes al subsòl barceloní. Durant mesos, la ciutat va convertir les seves entranyes en un laboratori cultural irrepetible.
Estació fantasma de Gaudí del metro de Barcelona decorada per Nadal
De l'oblit a la reinauguració
Després d'aquell esclat creatiu, l'estació va tornar al silenci. No va ser fins a 1995 quan Sant Antoni es va inaugurar oficialment com a part de la L2.
Avui, milers d'usuaris passen cada dia pels seus andanes sense imaginar que allà es va escriure una de les pàgines més audaces del teatre barceloní: una rebel·lió sota terra que va convertir el metro en escenari de llibertat.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant Intel·ligència Artificial
