Aquest és el búnquer de la Guerra Civil millor conservat a Barcelona: amagat en un elegant palauet
L'immoble va ser dissenyat entre 1915 i 1918 pel reconegut arquitecte Enric Sagnier com a residència del farmacèutic Salvador Andreu, un exemple de l'esplendor i la modernitat de la burgesia barcelonina
De ser criticada a ser un icono de Barcelona: la espectacular cascada del S.XIX que esconde el legado de Gaudí
Notícies relacionades
Pocs imaginarien que sota un elegant palauet novecentista de l'avinguda del Tibidabo s'amaga el búnquer soviètic millor conservat de Barcelona.
Aquest refugi, construït en plena Guerra Civil espanyola, sorprèn pel seu estat intacte i per la singularitat del lloc que l'alberga: un edifici que avui és seu de Mutua Universal, però que en el seu dia va ser centre de diplomàcia, espionatge i intriques internacionals.
L'immoble va ser dissenyat entre 1915 i 1918 pel reconegut arquitecte Enric Sagnier com a residència del farmacèutic Salvador Andreu, un exemple de l'esplendor i la modernitat de la burgesia barcelonina.
La seu de Mutua Universal a Barcelona
No obstant això, la Guerra Civil va transformar el seu destí i el va convertir en un escenari clau de la història recent.
De palauet burgès a consulat soviètic
Després de l'esclat del conflicte, la casa va ser incautada pel les autoritats republicanes i cedida al consolat soviètic, que fins aleshores es trobava en una estança més modesta a l'Hotel Majestic.
El canvi no va ser menor: la mansió, amb tres plantes, escurades, columnes de marbre de Carrara i jardins àmplis, es va transformar en la llegació estrangera més influent de l'època, amb un estatus proper al d'una ambaixada.
Des de finals de 1937, l'immoble es va convertir en un autèntic epicentre de decisions estratègiques, on es van engegar acords diplomàtics i es van coordinar operacions crucials per a la República.
La seu de Mutua Universal a Barcelona
Sota el comandament de Vladímir Antónov-Ovséienko, veterà de la Revolució russa, la seu soviètica va adquirir un pes polític i militar determinant.
Des d'aquí s'organitzaren enviaments d'armes i ajuda logística a la rereguarda republicana, i també es van urdir operacions tan controvertides com la detenció d'Andreu Nin, líder del POUM, al juny de 1937.
El refugi secret: 50 metres quadrats sota terra
Davant de la intensificació dels atacs aèris al 1937, Stalin va ordenar reforçar la seguretat de la llegació soviètica. Així va néixer el búnquer subterrani del Tibidabo, un refugi de més de 50 metres quadrats construït sota el palauet.
![Entrada al castillo de Santa Florentina, en Canet de Mar / CASTILLO DE SANTA FLORENTINA](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2023\/08\/02\/viure-a-barcelona\/783681912_9149607_320x180.jpg"])
L'espai va ser dissenyat amb alts estàndards de seguretat: murs de formigó armat de 40 centímetres, dobles portes de ferro colat i un sistema de tancament que només podia activar-se des de l'interior.
Aquest nivell de protecció el va convertir en un espai pràcticament impenetrable pels atacs enemics.
Sede de la Mutua Universal a Barcelona
Dins del búnquer es van habilitar despatxos per al treball diplomàtic, lavabos, un generador elèctric autònom, una cuina i un avançat sistema de ventilació que assegurava aire net durant els bombardejos.
Tot això garantia la autosuficiència en cas d'aïllament i el va convertir en un refugi únic a la ciutat.
Una sortida d'emergència cap a la llibertat
Un dels elements més cridaners del búnquer era la seva sortida d'emergència, connectada directament amb l'exterior de la mansió.
Situa
![Mosaico de Antoni Gaudí](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2024\/08\/03\/viure-a-barcelona\/875422463_13302181_320x180.jpg"])
Aquest detall, que encara es conserva, reforça la idea que el búnquer no era només un espai de protecció, sinó també un lloc pensat per mantenir la continuïtat de les operacions diplomàtiques i garantir la seguretat de qui treballava allà.
El paper d'Antónov-Ovséienko en la història del búnquer
El diplomàtic soviètic Antónov-Ovséienko va ser clau en la consolidació d'aquest refugi. Conegut per haver participat en la pres del Palau d'Hivern a la Revolució russa, la seva figura representava la influència directa de Moscou en la Guerra Civil espanyola.
Des del búnquer, va supervisar operacions militars i diplomàtiques de gran rellevància, consolidant el paper de la Unió Soviètica com a aliat principal de la República.
No obstant això, la seva història va tenir un final tràgic: anys més tard, en tornar a Moscou, va ser víctima de les purges estalinistes.
Un patrimoni ocult i protegit
El que fa especial a aquest refugi és que, a diferència d'altres refugis antiaèris de Barcelona, s'ha mantingut gairebé intacte gràcies a la seva ubicació oculta sota la mansió.
El palauet està catalogat amb nivell C de protecció patrimonial, la qual cosa garanteix la seva preservació com a exemple del noucentisme barceloní. Des de l'exterior, la seva façana imponent i els seus jardins elegants poc fan pensar en l'existència d'un refugi bèl·lic.
L'accés al búnquer és restringit i no compta amb senyalització exterior, la qual cosa ha contribuït a la seva conservació al llarg de les dècades.
Al seu interior encara es poden veure portes originals, quadres elèctrics, restes de maquinària i fins i tot una bandera soviètica descolorida que hauria pertangut a Antónov-Ovséienko.
De la Guerra Civil a la Mutua Universal
Després del final de la guerra, la família Andreu va recuperar la mansió amb el búnquer intacte, tal com ho havien deixat els diplomàtics soviètics.
Dècades després, en els anys setanta, la finca va ser escenari de sopars oficials del Govern franquista, que se celebraven als seus salons mentre el refugi romania ocult sota terra.
Avui, l'edifici alberga la seu de Mutua Universal, i tot i que l'accés al búnquer no està obert al públic, en ocasions la institució comparteix fotografies de l'interior al seu lloc web.
Gràcies a aquest testimoni visual, es pot apreciar l'estat excepcional en què es conserva, la qual cosa el converteix en un veritable tresor històric de Barcelona.
Un llegat silenciós en els fonaments de la ciutat
En una ciutat on molts refugis de la Guerra Civil han desaparegut o es troben deteriorats, el búnquer del Tibidabo sobresurt pel seu excel·lent estat de conservació.
Més que un simple espai de protecció, és una càpsula del temps que recorda com els conflictes internacionals també es van lliurar en els sot
