El colesterol ha estat durant anys un dels factors de risc més temuts a les consultes mèdiques. Es parla d'ell com si fos un enemic invisible que amenaça les artèries, però la realitat és més complexa: sense colesterol no podríem viure. És una substància essencial per a l'organisme però que, en excés, es converteix en un seriós perill. Els especialistes insisteixen que la prevenció, a través d'hàbits de vida saludables i revisions periòdiques, segueix sent la millor estratègia per protegir el cor.
Es tracta d'una substància grassa essencial per al funcionament del cos humà, involucrada en la producció de hormones, vitamina D i bilis per a la digestió de les grasses. No obstant això, nivells elevats, especialment del colesterol LDL, augmenten significativament el risc de malalties cardiovasculars, com infarts i ictus.
Què és el colesterol?
“El colesterol és una greix essencial que forma part de totes les cèl·lules de l'organisme”, comença explicant el doctor Ignacio Ferreira, cardióleg de l'Institut del Cor Corazón Quirónsalud Dexeus. Sense ell, processos tan bàsics com la producció de hormones, la síntesi de vitamina D o la fabricació de bilis per digerir les grasses serien impossibles. En altres paraules, lluny de ser un enemic, aquest compost és un engranatge natural de la maquinària humana.
El problema sorgeix quan la balança es trenca i la quantitat en sang supera la recomanable. “Un excés de colesterol deixa de ser útil i comença a ser nociu, sobretot quan parlem del anomenat colesterol LDL”, adverteix el cardióleg.
Bo enfront de dolent
La diferència entre el colesterol “bo” i el “dolent” no és un simple sobrenom mèdic. El doctor Ferreira ho resumeix així: “El HDL actua com un sistema de neteja, transporta l'excés de colesterol fins al fetge per ser eliminat. El LDL, en canvi, tendeix a acumular-se a les artèries i es converteix en un factor de risc cardiovascular”.
Aquesta acumulació és la llavor d'un procés lent però devastador. Quan el LDL es diposita en les parets de les artèries, s'inicien les plaques ateroscleròtiques, formades per greix, calci i altres substàncies que endureixen i estrenyen els vasos. “Si una d'aquestes plaques es trenca, pot originar un coàgul que blocqui completament la circulació i desencadeni un infart o un ictus”, puntualitza.
Factors de risc
El colesterol elevat rarament és fruit de l'atzar. Segons l'especialista, “l'alimentació carregada de greixos saturats, el sedentarisme, el tabac, el sobrepès i els antecedents familiars pesen molt en el perfil lípidic d'una persona”. També influeixen l'edat i certes malalties com la diabetis.
La bona notícia és que aquests factors són, en gran part, modificables. El cardióleg ho recalca: “Seguir una dieta equilibrada, rica en fruites, verdures, llegums, peix i oli d'oliva, practicar exercici de forma regular, evitar el tabac i moderar l'alcohol són pilars per mantenir un colesterol saludable”.
Més que un número
A molts anàlisi apareix el anomenat “colesterol total”, però Ferreira subratlla que no convé quedar-se només amb aquesta dada. “El colesterol total és la suma de HDL, LDL i altres lípids. Serveix d'orientació, però no reflecteix el risc cardiovascular real. És fonamental desglossar els valors i fixar-se sobretot en el LDL”.
Perquè el colesterol dolent és, de fet, el factor més estretament relacionat amb els grans esdeveniments cardiovasculars. “Un nivell elevat de LDL multiplica les probabilitats de patir infart de miocardi, angina de pit o accident cerebrovascular. Per això el control és tan important”, insisteix.
Un enemic silenciós
El gran perill del colesterol és la seva discreció. “El colesterol alt no acostuma a donar símptomes, per això el diem l‘enemic silenciós” adverteix Ferreira. Moltes vegades, el diagnòstic arriba tard, després d'un anàlisi rutinari o fins i tot després d'un episodi greu.
D'aquí la necessitat dels controls periòdics. “A partir dels 20 anys, en adults sans, es recomana una analítica cada quatre a sis anys. En persones amb factors de risc —hipertensió, diabetis, antecedents familiars, tabacisme o excés de pes— la vigilància ha de ser més estreta”, conclou l'especialista.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial