El barri de Barcelona que era un poble independent i ara és dels més populars: tenia camps de conreu i pastures
El creixement de la població juntament amb la Revolució Industrial van provocar la necessitat d'expansió de la capital catalana, que va adherir aquest poble al municipi
Més històries: Així és el barri més ric de Barcelona: hi vivien les famílies burgeses adinerades i tenia cases senyorials icòniques
Notícies relacionades
- Descobriment històric a Montserrat: descobreixen un manuscrit "inedit" d'un poema sobre els viatges de Colom.
- El Mur de Berlín aterra a Barcelona: l'exposició immersiva per descobrir 200 peces originals
- L'exposició pionera de trens històrics restaurats arriba a Barcelona: gratis a partir d'aquest dia
Barcelona és una ciutat que ha experimentat diverses transformacions urbanístiques al llarg dels més de 2.000 anys d'història que porta a l'esquena.
Tanmateix, pocs canvis han estat tan transcendents com el que fa referència a la annexió dels pobles independents que envoltaven la capital catalana, els quals van passar a formar part del teixit urbà.
En aquest sentit, un dels casos més representatius sobre aquesta qüestió és el del barri de Gràcia, que antigament va ser un municipi i que, després de la implementació del Pla Cerdà, es va integrar a la Barcelona moderna per esdevenir un dels seus barris més emblemàtics.
A la vora del col·lapse
Barcelona estava limitada dins de les seves muralles medievals, abans que succeís la seva expansió urbanística.
Aquestes estructures, construïdes per protegir la ciutat, també en limitaven el creixement, provocant una massificació extrema.
Carrers estrets, manca de ventilació i condicions sanitàries deficients feien que la vida fos molt dura. El creixement poblacional i la Revolució Industrial van augmentar la necessitat d'expansió.
Mapa de la muralla medieval de Barcelona
Identitat pròpia a Gràcia
Fora de les muralles, el paisatge que predominava era bàsicament rural, amb camps de conreu i pastures que abastien la ciutat.
En aquestes zones també hi havia petits nuclis urbans amb administració pròpia. En aquell temps, Gràcia era un d'aquests terrenys rurals, amb la seva pròpia vida comunitària basada en l'agricultura i l'artesania.
A més, lluny de l'actualitat, destacava per la seva tranquil·litat. Comptava amb una plaça major, església, mercat i carrers plens de cases baixes amb horts. A diferència del caos de la ciutat emmurallada, aquí la vida transcorria a un altre ritme molt més calmat.
El Pla Cerdà
La crisi urbana de mitjans del segle XIX va portar a la implementació del Pla Cerdà, una proposta que pretenia expandir Barcelona de manera ordenada i saludable, afegint certs territoris fora de les seves fronteres.
Passeig de Gràcia des de Casa Fuster antigament / PASSEIG DE GRÀCIA
El pla contemplava carrers amples, illes obertes i espais verds per millorar la qualitat de vida. Com a part d'aquesta transformació, Gràcia, juntament amb Sant Andreu, Sants i Sarrià, va ser annexionada a la ciutat.
Malgrat la seva integració, Gràcia va conservar la seva identitat. Avui dia, continua sent un barri amb personalitat pròpia, conegut pel seu ambient cultural i places plenes d'història.
Un barri amb història i modernitat
Actualment, Gràcia és un dels barris més vibrants de Barcelona. Els seus carrers per a vianants, comerços locals i oferta cultural el converteixen en una destinació clau.
La Festa Major de Gràcia, que cada estiu transforma el barri amb carrers decorats i activitats, és un reflex del seu esperit comunitari.
