Andrea, la jove que va deixar Barcelona per viure en un poble de Castelló: Vine amb menys de 500 euros, he trigat a assentar-me
Fa quatre anys va fer el pas definitiu: va llogar un pis a Forcall i va transformar una antiga fàbrica familiar en una petita granja, el germen del seu nou projecte de vida a Villores
Altres notícies: Ni l'Eixample ni Poblenou, aquest és el barri més sol·licitat per viure a Barcelona: ambient bohemi i comerços de proximitat
Notícies relacionades
Als 26 anys, l'Andrea va decidir fer un gir radical a la seva vida. Va deixar enrere el ritme accelerat de Barcelona per instal·lar-se a Villores, un petit municipi dels Ports amb tot just una vintena d'habitants. Allà, entre muntanyes i animals, ha trobat la pau que molts busquen.
La seva història s'ha convertit en un fenomen a les xarxes. En poc més d'un mes, el seu compte d'Instagram (@andyybuu_rural) ha superat els 14.000 seguidors, conquerits pels vídeos on mostra la bellesa d'una vida senzilla, connectada amb la natura.
Dels escenaris al camp
L'Andrea sempre va somiar a tornar al poble de la seva àvia, on va passar part de la seva infància. Va complir la promesa que va fer als seus pares —acabar els estudis i treure's el carnet— abans de tornar. Es va formar en interpretació, va cursar un màster en mitjans audiovisuals i va arribar a actuar en obres de teatre amateur.
Imatge del seu compte d'instagram
Fa quatre anys va fer el pas definitiu: va llogar un pis a Forcall i va transformar una antiga fàbrica familiar en una petita granja, el germen del seu nou projecte de vida a Villores.
La vida que inspira milers
La seva rutina, lluny de l'estrès urbà, s'ha convertit en la seva millor carta de presentació. Es lleva d'hora per treure a pasturar els seus animals, treballa gestionant les xarxes d'una empresa local i fa classes de teatre a diversos pobles de la comarca.
Al final del dia, torna a casa, on l'esperen la seva egua, tres cabres, gallines, un gos, un gat i un conill. Ho comparteix tot a les xarxes amb naturalitat i humor, mostrant, com ella mateixa diu, “la meva vida meravellosa al poble i la meva manera de lluitar contra la despoblació”.
Andrea al costat d'un cavall en una imatge pujada a les seves xarxes socials
“Vaig venir amb una mà davant i l'altra darrere”
Tot i que molts pensen que l'Andrea partia amb avantatge, ella mateixa ho va desmentir en un comentari a les seves xarxes: “Vaig venir amb una mà davant i l'altra darrere. Amb menys de 500 euros al banc i acceptant tots els treballs que vaig poder. La meva família no tenia terres, només una fàbrica d'espardenyes. Tant de bo hagués tingut aquest luxe, però el que tinc avui m'ho he guanyat pas a pas”.
El seu testimoni resumeix l'essència de la seva història: esforç, humilitat i amor per la terra. En lloc d'una herència, va construir el seu somni amb treball constant i una visió clara.
Una comunitat que se sent família
L'Andrea no viu sola en la seva aventura rural. A Villores, els seus veïns —la majoria grans— s'han convertit en la seva segona família. “M'ensenyen sobre plantes, agricultura i sobre com sobreviure a l'hivern”, explica.
Un dels seus animals en una imatge d'Instagram
Les àvies del poble li porten menjar, la visiten a la granja i l'aconsellen. “Són mestres de vida”, diu, orgullosa d'aquest vincle que demostra que la vida rural també és comunitat, suport i aprenentatge.
Una altra manera de mesurar l'èxit
Amb ingressos estables gràcies als seus treballs i un lloguer assequible, l'Andrea assegura que viu sense estrès ni presses. Defensa que al poble es pot tenir una vida plena: amb bons serveis, una atenció sanitària propera i escoles petites on tothom es coneix.
“A Barcelona hi ha tant per fer que molts cops no fas res. Aquí cada dia té sentit”, afirma amb un somriure.
Somnis connectats amb la terra
Malgrat la seva vida rural, l'Andrea no viu desconnectada del món. Viatja quan pot —recentment va estar a Milà—, sempre adaptant els seus plans als seus animals.
Andy al costat d'un cavall en una de les seves imatges de xarxes socials
El seu proper somni és obrir una granja visitable, on la gent pugui conèixer de prop la vida al camp. “Vull que la gent s'enamori del poble com jo. Mostrar que hi ha una altra manera de viure”, conclou.
