Una propietària de Barcelona, sobre el lloguer: “Vaig ser víctima d'ocupació i vaig vendre el pis, ni m'ho penso”

20 mesos d'incertesa, frustració i impotència. Així recorda la Paqui l'experiència d'haver-se d'enfrontar a l'ocupació d'un pis familiar a Barcelona, un episodi que va marcar un abans i un després a la seva vida i la va portar a convertir-se en activista pels drets dels propietaris.

Albiol, sobre els okupes del B9: "Hi ha alcaldes molt solidaris que els acollirien millor a les seves ciutats que no pas a Badalona"

El cas va començar quan ella i els seus germans van decidir posar en lloguer l'apartament de la seva mare, situat a l'avinguda Meridiana. “Eren uns 600 euros, tampoc era un lloguer caríssim”, explica la Paqui. Es tractava d'un “piset” d'uns 80 metres quadrats, que havia quedat buit després del trasllat de la seva mare, diagnosticada amb Alzheimer, per estar més a prop dels seus fills.

Edificis d'habitatges en una imatge d'arxiu EUROPA PRESS

Deute de 17.000 euros

El problema va sorgir quan, després de la mort de la seva mare, els llogaters van deixar de pagar les mensualitats i els subministraments, al·legant que eren “persones vulnerables”.

La xacra dels edificis públics ocupats a Barcelona: més de 30 immobles afectats

La situació es va complicar pel Reial decret 11/2020, aprovat per fer front a la pandèmia, que suspenia els desnonaments i llançaments fins i tot quan hi havia una sentència judicial en contra del llogater, sempre que aquest demostrés la seva vulnerabilitat. Com a resultat, la Paqui va arribar a acumular un deute de 17.000 euros abans de poder recuperar la propietat.

Paqui, víctima d'ocupació a Barcelona @leyantiocupas (Perfil de X)

Una tenda de campanya

Durant aquells mesos de tensió, la Paqui es va fer mediàtica per la seva manera poc convencional d'afrontar la situació: va plantar una tenda de campanya davant del pis ocupat per investigar els llogaters, descobrint finalment que tenien feina.

Gràcies a aquesta acció, va aconseguir recuperar l'apartament al maig de 2023, però va prendre una decisió definitiva: “Vaig vendre el pis, jo no el torno a llogar, t'ho asseguro”. La Paqui insisteix que mentre els propietaris no tinguin una protecció real, “no tornaré a llogar. Ho tenim tot en contra”.

Funda una associació

L'experiència personal de la Paqui la va portar a fer un pas més enllà. A octubre de 2024, juntament amb altres 14 propietaris afectats per la inquiocupació i ocupació a Espanya, va fundar l'Associació de Propietaris d'Habitatges contra la Inseguretat Jurídica (Aprovij).

Un bloc de pisos del Raval / ARXIU

“Estem cansats de tanta injustícia, alguna cosa havíem de fer”, assegura la Paqui, que actua com a portaveu de l'entitat. L'associació, sense ànim de lucre i apolítica, defensa que no està en contra dels llogaters, sinó que reclama que “qui sigui realment vulnerable, que sigui el Govern qui se'n faci càrrec, no nosaltres”.

Aprovij ha reunit propietaris que han patit embargaments, pèrdua d'ingressos i situacions d'inseguretat prolongades; alguns fa més de cinc anys que lluiten amb casos de inquiocupació. L'entitat busca visibilitzar la manca de protecció jurídica per als propietaris d'habitatges i pressionar perquè s'implementin mecanismes que permetin recuperar les seves propietats sense riscos financers ni personals.

La Paqui explica que els propietaris exigeixen més seguretat jurídica, revisions periòdiques de la vulnerabilitat dels ocupes i que sigui el Govern qui se'n faci càrrec d'aquestes persones. “No podem mantenir una persona la responsabilitat de la qual no ens correspon”, subratlla.