Juan Pablo, fill de Pablo Escobar, durant una presentació a Barcelona: «Prefereixo morir que repetir el llegat del meu pare»
El descendent del famós narcotraficant ha donat importància a no glorificar aquesta tasca, i ha denunciat que les adaptacions audiovisuals que es realitzen sovint banalitzen el tema
Relacionat: Cop a la màfia dominicana de Ciutat Vella: desmantellada la xarxa de narcotraficants que atemoria els veïns
Notícies relacionades
El fill del narcotraficant Pablo Escobar, l’arquitecte Juan Pablo Escobar, ha insistit en la presentació a Barcelona del còmic Escobar. Una educació criminal que la història del seu pare no és un èxit: «Prefereixo morir abans que repetir el llegat del meu pare».
A més, ha fet èmfasi en la importància de no glorificar el narcotràfic ni les gestes del seu pare. Així mateix, ha advertit que algunes obres de ficció fan apologia del narcotràfic: «Jo consciencio, Netflix glorifica».
En aquest sentit, ha assegurat que vol fer-se responsable moralment de la part que li toca i construir una societat més propera a la veritat i allunyada del prejudici.
Risc sistemàtic
Juan Pablo ha explicat que, per ser fill de qui era, la seva vida estava en risc de forma «sistemàtica i permanent», per la qual cosa no contemplava ni la possibilitat de somiar ni de pensar en el futur.
També ha dit que créixer envoltat de persones que l’endemà podien desaparèixer o morir genera germanor: «Aquesta fragilitat de la vida fa que les relacions siguin supremament intenses».
La seva història en un còmic
Escobar ha recalcat que el còmic sorgeix de la inquietud dels lectors sobre la seva història i en resposta al seu cansament envers la figura del seu pare, que tenia clar que no volia que «fos protagonista», per la qual cosa només apareix al final.
«Es destaca per l’absència de Pablo Escobar. No puc obviar-lo a ell, però sí volia que ocupés la fila final», ha dit.
El fill del narco ha afirmat que, per a aquesta obra, s’ha hagut de enfrontar a la seva pròpia història: «Atrevir-se a explicar quanta sang i violència has vist no és senzill».
L’ombra del narcotraficant
Pablo Escobar va viure els seus últims deu anys en clandestinitat, però tot i això, va ser un pare molt present, i escrivia al seu fill cada setmana, li gravava cançons i li enviava cintes amb missatges gravats.
El fill ha recordat, textualment, la dualitat de conèixer el pare i el delinqüent: «No em donava el millor exemple, però m’educava en valors, em deia que havia de respectar les persones mentre les manava matar; havia de dir 'si us plau' i 'gràcies' quan ell era un terrorista».
«Com no escoltar l’home que era responsable del 80% del tràfic de cocaïna al món quan t’asseu i et diu que la cocaïna és un verí?», ha reflexionat.
