Barcelona és una ciutat que avança sense perdre de vista el seu passat, un lloc on els comerços històrics continuen bategant entre carrers estrets, places amagades i edificis modernistes.
Mentre nous locals, tendències i propostes gastronòmiques es multipliquen cada any, la capital catalana conserva també espais que funcionen com autèntiques càpsules del temps.
Al carrer dels Sombrerers, una olor profunda d'ametlla torrada i de fum d'alzina anuncia que un dels secrets més ben guardats de Barcelona continua funcionant com fa gairebé dos segles: el forn centenari de Casa Gispert, considerat l'únic forn d'estil romà encara operatiu a Europa per a la torrada artesanal de fruits secs.
Casa Gispert de Barcelona en una imagen de archivo
Aquests establiments aporten identitat, arrelament i un caràcter únic que converteix Barcelona en un territori on tradició i modernitat conviuen de manera excepcional.
De generació en generació
Fundada el 1851 com a comerç de productes colonials, la botiga ha passat de generació en generació preservant no només la seva estructura original, sinó també l'essència de l'ofici que li va donar prestigi.
Avui, qui travessa la seva porta es troba amb un espai que es llegeix gairebé com un museu: prestatgeries de fusta fosca, velles bàscules de ferro, sacs plens de fruits secs i pots de vidre on encara reposen espècies que semblen haver sortit d'una altra època.
El que no es veu des del carrer —però sí s'intueix per l'olor— és el forn que ha fet famosa la casa. Situat al fons del local, aquest colós de maó refractari funciona únicament amb llenya d'alzina, el secret de l'aroma fumat que caracteritza les seves ametlles, avellanes i cacauets.
Cada dimarts i dijous, el forn es desperta en directe davant la mirada curiosa de visitants i veïns, que s'aturen uns minuts per observar com es torren, de manera completament manual, els productes que després es venen al taulell.
L'encarregat de Casa Gispert
240 quilos en dues hores
A Casa Gispert expliquen que no existeix un temps estandarditzat de torrat: cada fruit té la seva pròpia personalitat. La humitat, la mida o la varietat influeixen en un procés que pot allargar-se entre una i dues hores.
En una sessió de dues hores, per exemple, es torren fins a 240 quilos d'ametlles, una producció minuciosa que manté intacte un mètode pràcticament desaparegut del panorama europeu.
Creixement i modernització
Malgrat l'aparença estàtica del negoci, l'empresa no s'ha quedat ancorada en el passat. Des d'un obrador situat a Viladecavalls, Casa Gispert ha ampliat la seva producció i avui exporta a més de deu països europeus, portant el gust del torrat tradicional més enllà dels carrers del Born.
La filosofia, però, no ha canviat: matèries primeres de proximitat, envasos sostenibles i una aposta per l'energia solar a les instal·lacions on s'elabora i s'envasa el producte.
Entrada de Casa Gispert / CRÓNICA GLOBAL
El catàleg actual va molt més enllà dels fruits secs. El local ofereix també olis d'oliva verge extra, xocolates artesanes, melmelades, torrons, vins dolços i licors tradicionals com el vermut o la ratafia.
Tot envoltat d'un ambient que combina història i comerç, una de les claus que expliquen la fidelitat dels qui hi passen buscant alguna cosa més que una compra: una experiència marcada per olors, textures i la visió del foc viu.
Els responsables de la botiga asseguren que el secret del seu èxit resideix precisament en això: en no haver renunciat mai al mètode que els va donar identitat. Mentre que els forns industrials ofereixen rapidesa i volum, el de Casa Gispert aposta per una cocció lenta i artesanal, que deixa en cada fruit un segell aromàtic inconfusible.
És aquesta aroma la que delata la seva presència des del carrer, atraient vianants que entren per curiositat i surten amb la sensació d'haver descobert un fragment intacte de la Barcelona del segle XIX.