Carolina (62 anys), portera a Barcelona: "Si no estalvies, a la jubilació et quedes al carrer"
Entre l'automatització i la rutina diària, la dona reflexiona sobre el valor humà de la seva feina i la necessitat de planificació per al seu futur
Altres notícies: Alexandra (29 anys), futura electricista de Santa Coloma: "Tindré menys opcions per ser dona, però auguro un futur rendible"
Notícies relacionades
Al cor de Les Corts, Carolina, de 62 anys, obre la porta de la porteria on ha treballat des dels 52. La seva rutina diària combina neteja, gestió de paquets i un tracte humà que va més enllà de qualsevol manual.
Però darrere del seu somriure i de la paciència amb què atén veïns i veïnes, la Carolina guarda un advertiment clar: "Com que no estalviïs, quan et jubilis et quedes al carrer".
Una feina humana davant l'automatització
Amb els avenços tecnològics, moltes tasques que abans eren essencials per a un porter ara les fan lockers automàtics o empreses externes. “Traient el tema dels paquets, ara es resol moltes vegades amb un locker… també la neteja ve una empresa dues vegades per setmana i fa el mateix que faig jo”, explica la Carolina.
Tanmateix, insisteix: el que diferencia la seva feina és el tracte humà, l'acompanyament i la capacitat de mediar entre veïns.
Porteria d'un edifici a Les Corts Barcelona
Per a ella, ser portera és un ofici de proximitat, d'empatia i de petits gestos que generen confiança: des de rebre un veí preocupat fins a decorar l'arbre de Nadal natural cada any, un ritual que combina organització i creativitat.
“M'encanta arrossegar la meva parella al mercat per regatejar l'arbre i posar-li adorns. És la meva part artística i lúdica”, afegeix amb entusiasme.
Llibertat i condicions laborals
A diferència de moltes feines, la Carolina gaudeix de flexibilitat dins d'un horari marcat: de 8:30 a 13:30 i de 17:00 a 20:00 hores. Ella mateixa s'organitza, ajusta les seves tasques i gestiona permisos mèdics sense problemes.
A més, el seu salari segueix el conveni i, en viure al mateix edifici, només paga subministraments, un privilegi a la ciutat.
“Ara he cobrat el segon quinquenni després de 10 anys”, assegura, subratllant la importància d'aquestes millores que a poc a poc desapareixen.
Per a la Carolina, aquestes condicions, juntament amb l'experiència i autonomia que li dóna la seva feina, representen un equilibri difícil de trobar en altres feines.
Una professió en perill
La Carolina és conscient que el seu ofici està en perill d'extinció. La proliferació de porters automàtics i la digitalització fan que cada cop hi hagi menys porters en habitatges. “ Tant de bo pogués reviure aquesta figura perquè una feina així unifica i media. Però amb el pessimisme que hi ha últimament, està en tendència a desaparèixer”, reflexiona.
Porteria d'un edifici a Les Corts Barcelona
Per això insisteix que els joves haurien de buscar altres opcions abans de dedicar-se a aquest ofici. “Si ets jove, fes alguna cosa. Perquè fer poc et porta a fer menys, i després a no fer res”, adverteix, recordant la necessitat de planificació econòmica i estalvi per a la jubilació.
Més que netejar: acompanyar i sostenir
La veritable tasca de la Carolina no està només en la neteja o en recollir paquets, sinó en sostenir un teixit comunitari. Des d'escoltar històries de veïns grans fins a mediar en petits conflictes de convivència, ella s'ha convertit en un punt de referència per a qui viu a l'edifici. “Sempre intento tenir alguna cosa per fer a part, un llibre o llibreta, perquè si no, veure passar les hores no mola”, diu.
Per a la Carolina, la seva feina combina responsabilitat, creativitat i aprenentatge constant. Però la mirada cap al futur és clara: sense estalvi i previsió, l'estabilitat econòmica després de la jubilació no està garantida, fins i tot per a qui ha dedicat la seva vida a cuidar i mediar pels altres.
