Les obres de La Sagrera destapen un refugi antiaeri ocult "únic i excepcional" a Barcelona
Es tracta d'una estructura tipus búnquer de 90 metres, oculta durant dècades, amb dues galeries principals, diverses sales, latrines i possibles zones d'emmagatzematge o infermeria
Et pot interessar: Joan Baltà, director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat: "La futura estació serà la nova plaça Catalunya a escala europea"
Les obres d'ampliació i modernització de l'estació de La Sagrera han deixat al descobert un refugi antiaeri desconegut, que fins ara no figurava als registres de refugis públics de 1938.
La troballa s'ha produït a la zona de la Baixada de La Sagrera, on els moviments de terra propis del projecte ferroviari han permès que emergeixi aquesta estructura històrica que romania completament oculta.
El refugi, classificat com a privat, estava vinculat a l'antiga estació de mercaderies de La Sagrera. Segons han explicat des del servei d'arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona, la construcció correspon a un búnquer excavat a cel obert i realitzat en formigó armat, amb una llosa de coberta d'aproximadament dos metres de gruix, dissenyada per suportar l'impacte de bombes de fins a 100 quilos.
Aquesta robustesa i disseny el converteixen en un cas singular dins del conjunt de refugis de la ciutat, tant per la seva tipologia com pel seu estat de conservació.
En excel·lent estat
L'arqueòleg Joel Blanco, de l'empresa ABANS, que dirigeix els treballs a la zona, ha destacat que, malgrat alguns desperfectes puntuals, l'estructura es manté en excel·lent estat.
El descobriment es produeix en un moment en què l'estació de La Sagrera experimenta un profund procés de transformació, amb l'objectiu de millorar la connectivitat ferroviària de Barcelona i crear un nus de transport modern.
L'interior del refugi antiaeri descobert a Barcelona
L'aparició del refugi afegeix un valor històric i patrimonial inesperat, que permet conèixer millor la infraestructura defensiva de la ciutat durant la Guerra Civil i com es protegien tant els treballadors com les instal·lacions estratègiques.
Un cas únic
El refugi, que no estava inclòs en el cens d'espais de protecció antiaèria, evidencia l'existència d'instal·lacions privades utilitzades en paral·lel als refugis públics, i planteja un interès especial per a historiadors, arqueòlegs i visitants interessats en la memòria històrica de Barcelona.
Per la seva tipologia, construcció i estat de conservació, es considera un cas "únic" a la ciutat, i el seu estudi permetrà comprendre amb més detall les estratègies de protecció civil implementades al segle XX.
Reconstrucció del seu ús
La construcció reflecteix la participació activa dels treballadors de l'antiga estació de mercaderies, organitzada per la CNT, i demostra com la infraestructura ferroviària no només tenia finalitats logístiques, sinó que també es va adaptar a necessitats de protecció civil davant els bombardejos.
La presència de grafits amb sigles històriques i d'instal·lacions originals, com el cablejat elèctric i els portalàmpades de ceràmica, permet als experts reconstruir la vida quotidiana i les mesures d'autoprotecció adoptades en aquell període turbulent.
D'altra banda, el descobriment planteja un repte i una oportunitat per a la conservació patrimonial. Amb els seus aproximadament 90 metres de longitud, les dues galeries principals, sales, latrines i possibles àrees d'emmagatzematge o infermeria, el refugi podria integrar-se en futurs projectes de difusió històrica i cultural.
L'ús de tecnologia d'escaneig làser està permetent documentar amb detall cada racó del búnquer, garantint que la informació es preservi i pugui ser accessible a investigadors, estudiants i al públic interessat.
