L'organisme humà no funciona igual al matí que a la nit. I això inclou com processa els aliments. L'hora de sopar, per exemple, pot marcar la diferència entre dormir bé o passar la nit fent la digestió. Sopar tard no només afecta el son: també pot dificultar el control del pes i alterar l'aprofitament dels nutrients.
Aquí entra en joc la crononutrició, una branca de la ciència que estudia com l'alimentació i els ritmes biològics es sincronitzen. En poques paraules: el que menges és important, però quan ho menges podria ser-ho encara més.
Menjar en el moment just
Segons la nutricionista María Valero, de l'Hospital Universitari Dexeus, adaptar el menjar a l'horari biològic ajuda a millorar la digestió, l'energia i el metabolisme. “Al matí, quan el cos està més actiu, convé consumir proteïnes i hidrats de carboni complexos per obtenir combustible. En canvi, a l'hora de sopar, l'organisme es prepara per al descans, per això el més recomanable és optar per aliments lleugers i baixos en hidrats de carboni”, explica.
Això sí, no tots els rellotges funcionen igual. “Cada persona té el seu propi ritme intern, influït per l'edat, el son i l'estil de vida. L'important és trobar el punt d'equilibri entre el rellotge biològic i la rutina diària”, afegeix.
L'endocrinòloga María Valero, de l'Hospital Universitari Dexeus
Ritmes circadians: el metrònom del metabolisme
Els ritmes circadians són els responsables que sentim gana, son o energia en determinats moments del dia. Regulen la temperatura corporal, les hormones i la manera com el cos assimila els aliments. “Quan els ignorem, per exemple, sopant molt tard o menjant a deshores, obliguem l'organisme a treballar a contrarellotge”, assenyala l'especialista.
Durant el matí, la sensibilitat a la insulina és més alta, cosa que ajuda a controlar el sucre a la sang. A la nit passa el contrari: el metabolisme es ralentitza i els aliments triguen més a processar-se. Per això, sopar tard i en excés pot afectar tant el descans com el control de la glucosa.
Sopar d'hora, un hàbit amb ciència al darrere
Sopar aviat no només millora la digestió: també facilita el dejuni nocturn, aquest període natural de descans metabòlic que permet al cos regenerar-se. “Si el sopar es retarda, aquest procés s'interromp i poden aparèixer problemes com resistència a la insulina o alteracions del son”, aclareix la nutricionista Valero.
A més, diversos estudis suggereixen que concentrar moltes calories a la nit podria augmentar el risc de diabetis tipus 2. En resum: no es tracta de menjar menys, sinó de donar al cos el temps i l'energia que necessita quan millor pot aprofitar-la.
El rellotge al plat
La crononutrició recorda una cosa que la saviesa popular ja intuïa: “Esmorza com un rei, dina com un príncep i sopa com un captaire”. Menjar en harmonia amb el rellotge biològic millora el metabolisme, el descans i la relació amb el menjar.
Així que, la pròxima vegada que pensis a sopar tard, recorda: el teu cos ja s'està preparant per dormir, no per digerir. Escoltar el teu rellotge interior pot ser un dels gestos més senzills –i poderosos– per cuidar la salut.