Un bitllet, un gat negre i la sort: la peculiar tradició d'aquesta històrica administració de loteria a Barcelona

A poques hores que els nens de Sant Ildefons cantin els premis de la Loteria de Nadal, Catalunya torna a mirar-se en el mirall de l'atzar. Enguany, els catalans hauran jugat al voltant de 450 milions d'euros en dècims, una xifra que confirma que, malgrat els canvis econòmics i socials, el sorteig del 22 de desembre continua sent un ritual col·lectiu.

Però més enllà de les xifres, les probabilitats i els bombos, la loteria s'explica també a través d'històries. I una de les més singulars s'escriu des de fa més d'un segle al carrer Pelai de Barcelona, sota la mirada fixa d'un gat negre.

L'administració El Gat Negre, fundada el 1912, és molt més que un punt de venda. És un petit santuari urbà on superstició i tradició conviuen amb l'esperança, on el gest de passar el dècim per una figura felina es repeteix milers de vegades cada desembre, i on una campana marca simbòlicament el desig que la sort, aquesta vegada sí, es quedi.

Catalunya i la fe en els números

Segons dades de Loteries i Apostes de l'Estat, a Catalunya se li han consignat enguany més de 458 milions d'euros en bitllets de la Loteria de Nadal. Barcelona concentra la major part de la despesa, tot i que Lleida lidera la despesa per habitant. La despesa mitjana ronda els 57 euros per persona, una xifra que reflecteix fins a quin punt aquest sorteig forma part de l'imaginari col·lectiu.

La loteria és, per a molts, una inversió emocional més que financera. Es comparteix en famílies, empreses i grups d'amics; es compra per tradició, per compromís o per pura il·lusió. Els números s'escullen per dates assenyalades, per terminacions “boniques” o, simplement, a l'atzar. I encara que les matemàtiques insisteixin que les probabilitats són mínimes, cada any es renova la sensació que “pot tocar aquí”.

El ritual del gat negre

A El Gat Negre, aquest “aquí” adquireix una dimensió gairebé màgica. L'administració, una de les més antigues de Barcelona, deu el seu nom i la seva estètica a un animal històricament associat a la mala sort. Tanmateix, en aquest local succeeix just el contrari: el gat negre s'ha convertit en un talismà.

Els clients no solen marxar sense fer el petit ritual que marca la casa: fregar el dècim per alguna de les figures del gat, tocar la campana de la sort i, en silenci, demanar un desig. Ningú garanteix res, però gairebé ningú es salta el gest. “Per si de cas”, diuen molts.

Teo Baró, quarta generació al capdavant del negoci, observa aquests dies amb calma i experiència l'anar i venir constant de compradors d'última hora. Explica que les vendes es mantenen estables i que la tradició pesa tant com la possibilitat del premi. 

Més enllà de la seva practicitat, comprar a El Gat Negre té un valor afegit que va més enllà del tangible: una trajectòria avalada per dècades de premis repartits i una reputació forjada a base d'històries que es transmeten de boca en boca. Sense necessitat de xifres exactes ni ostentacions, l'administració ha quedat lligada en la memòria col·lectiva a importants sortejos i a alegries compartides, reforçant la seva fama com a un lloc on la sort sembla sentir-se còmoda.

Molts clients tornen any rere any, alguns des de fa generacions, convençuts que en aquell petit local del carrer Pelai hi ha alguna cosa més que atzar. I ara que ja ho saps tot sobre aquesta administració centenària, comprar un dècim allà es converteix també en una manera de participar de la seva història i de mantenir viva una tradició que desafia el temps i l'estadística.

Somnis petits, premis grans

Les cues davant el taulell són també un mostrari de somnis. Hi ha qui fantasia amb saldar deutes, qui pensa en un viatge ajornat o en ajudar la família. Un jove migrant parla de portar els seus a Barcelona; d'altres, simplement, repeteixen la frase que s'escolta cada 22 de desembre: “Si no toca, almenys tenim salut”.

La Loteria de Nadal reparteix molt més que diners: reparteix conversa, expectatives i un relat compartit que dura tot just quatre hores, el que s'allarga el sorteig. Després, la vida continua. Però durant aquest temps, Catalunya —com la resta del país— s'atura davant la ràdio, la televisió o el mòbil.

En administracions com El Gat Negre, aquesta espera es viu amb una barreja de nervis i resignació. Saben que la sort és esquiva, però també que la tradició, com el gat negre de l'entrada, sempre torna al seu lloc. Perquè, al final, potser la veritable fortuna no està en el número premiat, sinó en la història que cada desembre es torna a explicar.