Cervantes, Felip II, Orwell o Leonardo Padura: la passió per Barcelona que Lluís Permanyer va anotar amb tot detall
El gran cronista de Barcelona ultimava un llibre, just abans de la seva mort, que publica ara l'Ajuntament, un volum monumental amb les referències històriques de viatgers, escriptors, polítics i pensadors sobre la capital catalana durant segles
"Crec que l'Havana i Barcelona s'assemblen tant com es diu. I la història ho justifica", són paraules de l'escriptor cubà Leonardo Padura.
Les al·lusions a Barcelona són a tot arreu, en tots els formats. El rei Felip II es refereix el 1555 a un projecte de construcció, a una fortificació, perquè "dicha ciudad esté más fuerte de lo que ahora está hasta que haga labrar en ella una fortaleza como diversas veces se ha platicado de manera que habéis de mandar que se atienda solamente a la fortificación de marina…(…) El rey no desea publicidad, no quiere que se conozca esa fortificación". I assenyala que “y esta carta que no la vea persona ninguna porque no conviene y aviadnos de vuestra mano del recibo de ella”.
Portada del llibre de Lluís Permanyer
El document és important per conèixer què passava a la ciutat. “He entendido que para ensanchar la casa de la Diputación, --(Diputació del General, el que avui és el palau de la Generalitat)-- y haber mayor ornato en ella, se han comprado y derribado todas las casas que hay desde ella a la plazuela de S.Jayme, y porque habiendo de ser esta obra tan grande, y costosa, conviene que la trassa della, sea muy acertada y por este respecto holgaré de verla, antes que se comience, a poner mano en ella, escribo al duque de Feria mi lugarteniente y capitán general”.
Mor Lluís Permanyer, el gran cronista de Barcelona, als 86 anys
Permanyer recull la gran cita, la de Cervantes, quan El Quixot visita Barcelona, l'única ciutat real que es menciona a l'obra i que apareix al segon volum, el 1605.
“Y así me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos, y correspondencia grata de firmes amistades, i en lloc i en bellesa única; i encara que els successos que en ella m'han succeït no són de gaire gust, sinó de molta pesantor, els porto sense ella, només per haver-la vista”.
Una de les grans novel·les de la història de la literatura que se centren en Barcelona és Homenatge a Catalunya, de George Orwell. L'escriptor britànic, que es va topar amb les contradiccions de la guerra, amb les disputes entre el POUM i els comunistes soviètics, va anotar amb precisió els canvis que es produïen a la ciutat. Pres de la versió en català:
“Barcelona, la primera vegada que hi vaig arribar, em semblà una ciutat on amb prou feines existien distincions de classe o grans diferències de nivell econòmic”. Però nota canvis, “camuflatges”.
'El Quixot a Barcelona', quadre d'AUGUSTO FERRER-DALMAU
I és que “Jo no havia comprès que tot plegat era una barreja d’esperança i de camuflatge. La classe obrera creia en una revolució que havia començat però que no havia arribat a consolidar-se, i la burgesia, espantada, es disfressava temporalment d’obrer”.
Els noms van passant, polítics, viatgers, intel·lectuals. Permanyer anota les reflexions de Moisés Naïm, el 2016, sobre la Diada de Sant Jordi, en què assenyala que les grans masses apareixen en actes on sol estar present l'alcohol. No a Sant Jordi. La festa hauria de ser coneguda a tot el món, apunta.
Aire de família
L'escriptor Leonardo Padura, un dels autors en espanyol més llegits del món, deixa constància del seu amor per Barcelona. Cubà, Padura entén que hi ha un aire de Barcelona a l'Havana i un aire cubà a Barcelona. La raó és clara:
“Crec que l'Havana i Barcelona s'assemblen tant com es diu. I la història ho justifica. Molts dels catalans que van construir les seves cases i palaus a Barcelona arribaven de Cuba; els que anomenaven indians. I molts experts de la construcció i mestres d'obra eren catalans. L'Eixample i el centre de l'Havana tenen un aire de família. Encara que per a nosaltres el modernisme català funciona com art déco. Són ciutats lluminoses i enlluernadores que es converteixen en inquietants i evocadores quan es pon el sol”.
I és que “sempre es pot somiar. Des d'Atenes a Barcelona”, com diu Georges Moustaki, també present en el gruixut volum de Permanyer, que ja és a les principals llibreries.
