L'estrany projecte d'un grup de refugiats que van crear una Nova Barcelona a Sèrbia: va arribar a tenir 400 habitants

Fa més de tres segles, un grup de 122 famílies catalanes, valencianes i aragoneses va emprendre un viatge cap a terres desconegudes amb l'esperança de reconstruir la seva vida i preservar la seva identitat després de la derrota del bàndol austracista a la Guerra de Successió Espanyola (1701-1713).

El seu destí va ser el Banat de Temeswar, a la plana de Panònia, al que avui és Sèrbia, on van fundar un assentament que van batejar amb el suggeridor nom de Nova Barcelona.

El poble a una hora de Barcelona que l'Organització Mundial del Turisme assegura que és un dels millors del món

El projecte va sorgir de la iniciativa de Josep Plantí i Mateu, jurista barceloní i antic catedràtic de la Universitat de Barcelona, ferm defensor de l'arxiduc Carles d'Àustria.

Plantí va concebre la colònia com un refugi segur per als exiliats i, alhora, com un baluard estratègic de l'Imperi Habsburg davant l'amenaça otomana. Amb connexions a l'administració imperial, va dissenyar un projecte ambiciós: la ciutat tindria govern propi inspirat en el Consell de Cent, lleis basades en la Corona d'Aragó, forces de seguretat locals i fins i tot moneda pròpia.

Vista panoràmica de Barcelona CANVA

Un experiment urbà i cultural

Nova Barcelona no era un simple assentament: els seus carrers seguien un traçat ortogonal, amb edificis funcionals i allunyats de l'ornamentació barroca típica de l'època. La planificació responia als ideals de la Il·lustració, amb un enfocament racional que buscava eficiència i organització.

A més, la colònia comptava amb un centre educatiu on s'impartien classes en català, alemany i llatí, consolidant així la cultura i la llengua dels fundadors en un territori estranger.

El millor poble per anar de compres a 30 minuts de Barcelona: botigues de luxe i un castell medieval impressionant

Els colons, en la seva majoria pagesos i artesans, s'havien d'adaptar a un entorn poc familiar. Les terres eren fèrtils però exigien coneixement agrícola que molts d'ells no tenien.

La comunitat va desenvolupar petites explotacions agrícoles, comerç local i activitats artesanals, intentant mantenir una vida autosuficient i preservar les seves tradicions culturals. No obstant això, els recursos eren limitats i la logística per mantenir una ciutat autònoma complexa, cosa que va generar tensions internes i dificultats econòmiques des dels primers anys.

Panoràmica de la ciutat de Barcelona durant un episodi de contaminació / EUROPA PRESS - David Zorrakino

Epidèmies i adversitats

La ubicació de la ciutat, prop del riu Begej i a la plana panònica, presentava riscos propis: inundacions ocasionals, clima extrem i una exposició creixent a malalties com la pesta.

Aquests factors, combinats amb la inexperiència agrícola i la manca de suport material suficient, van dificultar la consolidació de la colònia. La població, que va arribar a assolir prop de 400 persones, va patir un cop devastador amb una epidèmia de pesta que va delmar els seus habitants.

Cap al 1740, només sis anys després de la seva fundació efectiva, els supervivents van abandonar la ciutat. Molts es van dirigir a Viena o Budapest en condicions precàries, deixant enrere una ciutat que no deixaria empremtes visibles al territori. Nova Barcelona va desaparèixer sense continuïtat històrica, però va deixar un llegat simbòlic: la capacitat d'un grup d'exiliats per intentar recrear la seva cultura, les seves lleis i la seva vida comunitària lluny de la seva terra natal.

Vista panoràmica de Barcelona durant una nit / METRÓPOLI ABIERTA

El reflex d'una Catalunya perduda

Nova Barcelona representa un experiment únic en la història dels exiliats catalans. Durant la seva breu existència, va aspirar a reproduir als Balcans institucions, urbanisme i organització social inspirades en la capital catalana, reflectint la voluntat de mantenir viva la identitat cultural davant l'adversitat política i social.

Avui, el que en queda són registres en arxius històrics i estudis acadèmics que permeten reconstruir una història fascinant de resistència, utopia i exili.

Encara que l'assentament no va sobreviure, la seva història continua sent un símbol de la resiliència catalana i del desig de preservar una identitat col·lectiva fins i tot en territoris llunyans. Nova Barcelona, efímera però ambiciosa, demostra com un grup de famílies exiliades va intentar recrear la seva pàtria enmig dels Balcans, deixant una empremta que encara desperta interès entre historiadors i curiosos.