El barri més gentrificat d'Espanya és a Barcelona, segons un estudi: pisos de 30m2 a 200.000 euros
Un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB confirma el que els veïns temien: el barri mariner encapçala el rànquing nacional d'elitització
Relacionada: Un estudi afirma que Barcelona és la ciutat d'Espanya que més ha patit la gentrificació: districtes més i menys afectats
Notícies relacionades
El que durant dècades va ser una sensació d'asfíxia veïnal, una conversa recurrent a les places i mercats sobre la desaparició dels "de tota la vida", té ara confirmació acadèmica i xifres de vertigen.
La Barceloneta ja no és només el barri dels pescadors o de les famílies treballadores del port. És oficialment el barri més gentrificat de tot Espanya.
Així ho certifica l'últim informe publicat pel Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB), titulat «Com la gentrificació ha redefinit les ciutats espanyoles».
L'estudi posa negre sobre blanc una realitat immobiliària que ha transformat la fisonomia social de Barcelona: el desplaçament sistemàtic de la població local amb menys recursos per ser substituïda per nous residents amb més poder adquisitiu, sovint estrangers de pas o nòmades digitals.
Voluntaris netejant a la Barceloneta
La bombolla del "quart de pis"
La dada més punyent que ofereix el mercat en aquest inici de 2026 es troba als portals immobiliaris. L'històric "quart de pis" —aquells habitatges minúsculs, de tot just 30 metres quadrats, sorgits de la subdivisió de les cases originals per allotjar la classe obrera del segle XIX— s'ha convertit avui en un producte de luxe inaccessible per a la classe treballadora actual.
Segons denuncien entitats veïnals com l'Associació de Veïns de l’Òstia, aquests habitacles s'estan venent per xifres que ronden els 200.000 i fins i tot els 220.000 euros. El metre quadrat es cotitza a preu d'or, convertint solucions habitacionals precàries en actius d'inversió.
![Maqueta de a futura estación de la Sagrera / BARCELONA SAGRERA ALTA VELOCIDAD](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2020\/12\/08\/el-pols-de-la-ciutat\/541955820_11022198_320x180.jpg"])
Per als investigadors de la UAB, la Barceloneta representa la tempesta perfecta. La seva ubicació privilegiada davant del mar, combinada amb un parc d'habitatges singular i limitat, ha disparat la cobdícia del mercat. No hi ha sòl per créixer, per la qual cosa l'única forma d'entrada per al nou capital és l'expulsió del resident antic.
El perfil del nou veí
L'índex de gentrificació utilitzat per l'estudi no només mesura preus, sinó també canvis sociològics. Actua com un termòmetre que detecta qui entra i qui surt. El diagnòstic és clar: Barcelona està perdent diversitat social.
Festa Major de La Barceloneta
Els nous habitants de la Barceloneta —i de les zones que li segueixen al rànquing— responen a un patró homogeni: són adults joves, amb estudis universitaris superiors, que viuen sols o en parella sense fills, i que procedeixen majoritàriament de països amb rendes més altes. Aquest canvi demogràfic està esborrant la identitat comunitària del barri, substituint les xarxes de suport veïnal per una població flotant i, sovint, aliena a la realitat local.
L'efecte "taca d'oli"
Tot i que la Barceloneta s'emporta la medalla d'or d'aquest dubtós podi, l'estudi alerta que el fenomen s'ha estès com una taca d'oli per tota la trama urbana. El que abans semblava exclusiu del nucli antic (Ciutat Vella) o les zones nobles de l'Eixample, ara és la norma en barris de tradició popular.
L'informe assenyala Sant Antoni, el Poble-sec i Sants com les noves fronteres d'aquest procés. De la mateixa manera, Gràcia i el Poblenou s'han consolidat com a imants per als treballadors tecnològics internacionals, tensionant els preus fins a nivells insostenibles per al salari mitjà local.
La platja de la Barceloneta
Fins i tot zones més allunyades del focus mediàtic, com l'entorn de la Sagrada Família o Sant Martí, comencen a mostrar símptomes accelerats d'elitització.
Un carreró sense sortida per a l'administració
El repte per a l'Ajuntament de Barcelona és majúscul. En barris com la Barceloneta, la solució clàssica de "construir habitatge públic" topa amb una realitat física insalvable: no queda ni un pam de sòl lliure.
Davant d'aquest escenari, les receptes que proposen els col·lectius veïnals són dràstiques: exigeixen una moratòria indefinida de lloguers i l'eliminació total dels pisos turístics, als quals culpen de retirar habitatge del mercat residencial per convertir-lo en hotel encobert.
