L'Aeroport de Barcelona supera el seu “límit” de passatgers i retalla distàncies amb Barajas

El Prat ha agafat la davantera en un any especialment decisiu. Més enllà de l'acord per a la seva ampliació i de la polèmica del sensellarisme que durant mesos va ocupar l'agenda mediàtica, l'Aeroport de Barcelona ha tancat 2025 amb xifres històriques que superen el seu suposat límit de capacitat: 57,5 milions de passatgers, un 4,4 % més que l'any anterior i 2,5 milions per sobre del seu sostre.

Aquest creixement li permet retallar distàncies amb Barajas, l'augment del qual ha estat menor –del 3 %–, tot i que igualment ha assolit el seu millor registre, amb 68,2 milions de viatgers.

Optimitzar les hores vall

Davant els registres de Barcelona –que demostren el seu potencial més enllà del seu límit de 55 milions– i fins que es dugui a terme l'ampliació, el creixement de l'aeroport vindrà determinat per l'aprofitament de les “hores vall” –els moments de menor activitat–, així com per la desestacionalització de l'activitat al llarg de l'any.

“L'increment registrat el 2025 ja se centra en aquestes franges horàries i períodes de l'any que encara comptaven amb capacitat per a la programació d'operacions”, apunten fonts d'Aena.

Aquest límit de 55 milions és un dels arguments que sustenta la necessitat d'ampliació de les instal·lacions. L'aeroport ja va donar pistes sobre el resultat anual amb el rècord de passatgers del desembre, de 4.308.427 usuaris, un 5,8 % més que els anteriors Nadals.

El 2025 es van gestionar 360.786 operacions, la qual cosa representa una pujada del 3,7 % i marca un nou rècord de moviments per a la infraestructura. Pel que fa a la càrrega, el volum de mercaderies ha consolidat un nou rècord històric anual. Durant el 2025 es van transportar 200.741 tones, un 10,5 % més que el 2024.

En termes generals, els aeroports de la xarxa d'Aena a Espanya han tancat 2025 amb 321,5 milions de passatgers, un 3,9 % més que el 2024. Barajas lidera el rànquing, amb 68,1 milions de viatgers, seguit de Barcelona, que ha sumat 57,4 milions de persones.

Amb vista a l'ampliació

Amb aquestes dades, l'Aeroport de Barcelona té ara el focus posat en les obres d'ampliació, que començaran el 2028.

Tal com va detallar Aena a finals de setembre, la Terminal 1 es desplaçarà 38 metres cap endavant per sumar 70.000 metres quadrats el 2031. Una operació complexa que absorbirà els vuit carrils actuals de circulació del pàrquing exprés i l'antiga torre de control, en desús des del 2005.

Aquesta serà una de les intervencions principals, més enllà de l'ampliació de les pistes. Amb ella, la terminal passarà a tenir 519.600 metres quadrats de superfície i 18.900 metres nous de vials, que es traslladaran en un espai que ara és un pati de llums.

L'ampliació permetrà guanyar més espai per a la facturació amb vista a trencar nous rècords de passatgers i convertir-se en un hub intercontinental el 2033.

Barcelona versus Madrid

Des de fa anys, i tal com plasmen les dades, els dos aeroports més transitats d'Espanya mantenen una tendència alcista –com tots els del país–. No obstant això, a diferència del que ha passat els darrers temps, la capital catalana ha protagonitzat un creixement més intens que Barajas.

Segons xifres d'Aena, el hub madrileny es manté líder absolut amb 68,2 milions de passatgers. El de Barcelona, per la seva banda, ocupa la segona plaça amb 57,5 milions. Mentre fa un any la diferència entre ambdós era d'11,1 milions d'usuaris, el 2025 la distància s'ha escurçat fins als 10,7 milions.

Aquesta diferència també s'ha vist en l'abordatge del sensellarisme, que des de fa anys afecta tots dos aeroports.

L'estiu passat, El Prat feia un pas endavant en la gestió dels més de 200 sense sostre que malvivien a les seves instal·lacions. Un model que Barajas va prendre com a exemple, en aquells moments desbordat per una situació molt més greu.

Referents a Madrid

En aquest context, Madrid va mirar de reüll la capital catalana, on la coordinació entre administracions va permetre afrontar el sensellarisme amb resultats immediats.

El contrast entre ambdues capitals en l'abordatge del problema no només va evidenciar dos models de gestió diferents, sinó la capacitat de les administracions per cooperar davant una emergència social.

Mentre a El Prat les mesures fa mesos que s'han començat a aplicar amb resultats visibles –fonts policials assenyalen que queden menys de 40 persones sense llar–, a Barajas s'ha reaccionat tard després de mesos d'inacció.