Barcelona reclama una llei catalana de reparació a víctimes del terrorisme i exigeix esclarir els vincles del 17A amb el CNI
La Comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona aprova una proposta que insta al Parlament i al Congrés a avançar en la veritat, reparació i garanties de no repetició
El Castillo de Montjuïc acollirà el memorial dedicat a les víctimes del terrorisme a Barcelona
Notícies relacionades
L'Ajuntament de Barcelona ha sol·licitat aquest dimarts la creació d'una llei catalana de Reconeixement i Reparació a les Víctimes del Terrorisme, així com la posada en marxa d'un Sistema d'Assistència Integral que inclogui una Oficina d'Atenció especialitzada.
La petició ha estat aprovada per una àmplia majoria a la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior, a proposta de Barcelona en Comú i amb el suport de PSC, ERC i Junts.
Suport a les víctimes i esclariment dels fets
El text aprovat té una doble vessant. D'una banda, busca reforçar el suport institucional a les víctimes del terrorisme a Catalunya; d'altra banda, inclou una demanda dirigida al Congrés dels Diputats per tal que es reobri el procés de compareixences parlamentàries i es citi de nou els responsables del Centre Nacional de Intel·ligència (CNI) que ocupaven càrrecs durant els atemptats jihadistes del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils.
Imatge d'arxiu de l'homenatge sobre el mosaic de Miró a La Rambla després dels atemptats / EFE
La proposta reclama que es clarifiquin, davant una comissió d'investigació, els detalls de la relació entre Abdelbaki Es Satty —considerat el cervell dels atemptats— i el CNI, dins d'un marc de “veritat, reparació i garanties de no repetició”.
Divisió de vots en el consistori
La proposta ha comptat amb el vot favorable de Junts, PSC, ERC i Barcelona en Comú, mentre que el Partit Popular s'ha abstingut i Vox ha votat en contra.
Des del PP s'ha criticat que s'estigui utilitzant la tragèdia amb fins partidistes i s'ha denunciat la creació de “ficcions i teories de la conspiració” entorn dels atemptats del 17A.
Rebuig a la desclassificació del CNI
Paral·lelament, s'ha debatut un rueg de JuntsxBarcelona, que instava a l'alcalde Jaume Collboni a reclamar la desclassificació de tota la documentació del CNI relacionada amb els atemptats.
A més, es demanava exercir accions davant les autoritats competents per esclarir els fets, assumir responsabilitats i atendre les demandes de les víctimes i les seves famílies.
Familiars de les víctimes del 17A en l'ofrena floral de les Rambles de Barcelona / EFE
No obstant això, el govern municipal ha rebutjat aquesta proposta. La tinenta d'alcaldessa de Drets Socials, Maria Eugènia Gay, ha defensat la decisió apel·lant a la “responsabilitat entre institucions” i al deure de no contribuir a difondre informacions no contrastades.
“És fonamental que el procés de veritat i reparació es sustenti en fets objectius i verificables”, va afirmar.
Junts insisteix en la falta de transparència
El regidor de Junts, Josep Rius, ha lamentat el rebuig del rueg i ha acusat tant el president Salvador Illa com l'alcalde Collboni de “no voler posar-se al capdavant per saber la veritat dels atemptats del 17A”.
Rius ha assegurat que existeixen “creixents dubtes que planegen sobre l'atemptat” i ha reiterat que la suposada relació entre Es Satty i el CNI “ha estat envoltada d'opacitat i cal esclarir-la”.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
