Les concertades d'elit a Barcelona esquiven els alumnes vulnerables i "ofeguen" les petites del barri

A prop del 35% dels nens a Catalunya estan en risc de pobresa. El Pacte contra la segregació escolar, signat fa sis anys per evitar que els alumnes més vulnerables s'aglomerin als mateixos barris i escoles, no ha aconseguit frenar la resistència dels centres concertats i privats d'elit, que continuen eludint la quota mínim d'estudiants vulnerables.

Són 105 escoles majoritàriament situades als barris de Barcelona de Sarrià-Sant Gervasi (52%), Les Corts (11%) o municipis amb elevada renda per càpita com Sant Cugat del Vallès (9%).

Les escoles concertades de barri de Barcelona, ofegades pel retard dels pagaments i la infrafinanciació

L'informe L'escola concertada avui, elaborat per l'experta en polítiques contra la segregació escolar de la Fundació Bofill, María Segurola, posa en relleu que són, precisament, les escoles elitistes les que reben més finançament públic.

Al mateix temps, denuncia que les escoles concertades que absorbeixen més d'un 40% dels estudiants vulnerables, sovint petites, d'una o dues línies, són les que perceben menys despesa pública.

Repartiment desigual de fons

L'estudi constata, a partir de les dades del Departament d'Educació, que el 24% de la despesa pública en concerts educatius es destina als centres amb menys del 10% d'alumnat vulnerable.

Són centres grans—alguns amb fins a sis línies per curs— que atreuen estudiants de famílies amb rendes mitjanes i altes. Així i tot, gairebé acullen un alumne vulnerable per classe, molt per sota del mínim de dos establerts per la normativa.

Segons la Fundació Bofill, reben 280 milions d'euros anuals dels 1.160 milions destinats als pressupostos.

El col·legi concertada Jesuïtes Sarrià de Barcelona Fundació Jesuïtes Educació

Un fet que contrasta amb aquelles escoles que absorbeixen percentatges més elevats d'estudiants amb necessitats socioeconòmiques, la partida és de 125 milions d'euros si oscil·len entre el 40 i 50% d'absorció d'alumnat vulnerable i 86 milions per a les escoles que acullen a més de la meitat d'aquests estudiants a les seves aules.

La importància de la concertada a Barcelona

El pes de la concertada a Barcelona no és menor. Més de la meitat de l'alumnat matriculat va a escoles privades o concertades.

En total, són 90.287 estudiants enfront dels 77.848 matriculats en la pública, la qual cosa converteix a aquest tipus d'escoles mitjà subvencionades en actors clau per combatre la segregació escolar, tal com apunta l'estudi.

Escoles petites, en risc

Darrere d'aquests números, les escoles de barri s'enfronten a serioses dificultats. En un context de caiguda de la natalitat i increment de la vulnerabilitat social -en especial, d'estudiants de l'estranger, ja que quatre de cada deu nens tenen pares estrangers-, les escoles concertades petites de Barcelona es veuen "ofegades" econòmicament.

Aquesta situació té conseqüències directes: moltes escoles petites s'han vist obligades a tancar en els últims anys. És el cas de la gairebé centenària Escola Nostra Senyora del Carme de Sants, que va tancar el 2023.

Infrafinançament

Montserrat, la directora del centre, va explicar a Metròpoli, que estaven desbordats d'estudiants vulnerables. El Consorci d'Educació i la Generalitat són els encarregats de finançar aquestes places, tanmateix, els fons no arribaven a cobrir la totalitat de les despeses.

Montserrat, la directora d'una concertada de barri de Barcelona que va tancar fa dos anys: “El meu germà i jo seguim a l'atur”

L'infrafinançament, assenyalat també pel Síndic de Greuges en successius informes, obliga aquests centres a pagar de la seva butxaca despeses com els llibres, el material escolar o les excursions.

“Va acabar essent insostenible. No arribava”, va expressar Montserrat.

Dificultat per arribar a les ràtios

Altres directors de districtes perifèrics de Barcelona, com Sant Martí, han transmès a aquest mitjà que l'infrafinançament no és l'únic problema. Arribar a les ràtios mínimes per aconseguir els concerts educatius és complicat, la qual cosa implica encara més despeses com pagar els sous dels professors en cas de perdre'ls.

A tot això, s'afegeix la crítica constant que les subvencions arriben amb molt retard i les escoles han d'avançar els diners.

“Estem ofegats”, va admetre un director d'una petita concertada a Metròpoli. “Ja no sabem d'on treure els diners”, va confessar amb cert desesper, ja que es va veure obligat a demanar un crèdit per poder sobreviure un curs més.

Aquest curs 2025-2026, el Departament d'Educació ha denegat el concert a 30 grups de 26 escoles concertades a Barcelona perquè no arribaven al mínim d'alumnes requerits. Algunes d'elles, són petites concertades situades a Sant Martí, Nou Barris i Sant Andreu.

Canviar el model de finançament

Amb motiu de la revisió dels concerts educatius del curs 2026-2027, la Fundació Bofill insta a l'Administració a canviar el sistema de finançament i a prioritzar els centres educatius que estan implicats en frenar la segregació escolar.

Actualment, assegura, el model és lineal i “no distingeix” entre aquelles escoles que s'han bolcat en les polítiques d'equitat. De manera que, si la normativa no canvia, les escoles privades i concertades elitistes continuaran rebent la part del lleó del finançament públic.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial