Ni Eixample ni Sarrià: el desconegut barri de Barcelona on va créixer l’actor Jordi Sánchez

Quan es parla de Barcelona, sovint els ulls es posen en barris com Gràcia, Eixample o el Born, llocs plens de turistes, botigues i vida cultural. Tanmateix, més enllà del bullici del centre, existeixen zones que amaguen històries i secrets únics, on la tranquil·litat es barreja amb la creativitat dels seus veïns i la riquesa del seu patrimoni.

Carrers menys transitats, parcs amagats i construccions amb dècades d’història ofereixen un refugi per a aquells que busquen allunyar-se del ritme frenètic de la ciutat. Són precisament aquests barris els que han vist créixer artistes, actors i músics que després porten amb ells la influència d’aquest entorn discret però ple de vida.

En aquests llocs, l’arquitectura, la natura i la vida comunitària s’entrellacen de manera harmoniosa, donant lloc a racons que, tot i ser poc coneguts, guarden l’esperit autèntic de Barcelona i mostren una cara de la ciutat que molts desconeixen.

Aquest és el barri més insegur de Barcelona per viure, segons la IA: delinqüència, furts i drogues

I tot i que molts associen Jordi Sánchez a barris més coneguts de Barcelona o a la fama dels seus personatges televisius, pocs saben que l’actor es va criar a Montbau, un barri discret del districte d’Horta-Guinardó. Reconegut pel seu paper d’Antonio Recio a La que se avecina i abans com a Lopes a Plats Bruts, Sánchez guarda un record especial de la seva infància entre carrers tranquils, places àmplies i la proximitat del Parc Natural de Collserola.

Jordi Sánchez i Nathalie Seseña durant un rodatge de La que se avecina INSTAGRAM

Història i arquitectura d’un barri singular

Montbau va néixer a finals dels anys 50 com un polígon d’habitatges socials, projectat sota la direcció de l’alcalde Josep Maria de Porcioles. Els arquitectes Giráldez, Subías i López-Iñigo, inspirats en ciutats europees com Rotterdam i Berlín, van dissenyar un espai on l’harmonia entre edificis i zones verdes fos protagonista.

Construït en tres fases, el barri combina blocs lineals, disposició en L per fomentar places públiques i habitatges unifamiliars coneguts com a Casetes Blanques, integrades amb la serra de Collserola. El seu caràcter innovador per a l’època i la seva planificació orientada a la interacció comunitària el diferencien d’altres barris barcelonins més cèntrics.

La ciutat a menys de dues hores de Barcelona que es transforma en escenari de pel·lícula amb Mario Casas

Natura i patrimoni amagat

Més del 60% de Montbau pertany al Parc Natural de Collserola, oferint als seus veïns un pulmó verd per a passejades i activitats a l’aire lliure. Entre els seus tresors patrimonials destaquen l’ermita de Sant Cebrià, amb influències de l’estil Le Corbusier, i fonts històriques com la de Can Barret o les antigues de Can Carlets i Can Ribó.

Un altre racó poc conegut és el Capritx de Montbau, també anomenat Jardins de Carles Torres, un conjunt escultòric creat per un bomber jubilat que va reutilitzar materials de diferents regions d’Espanya per construir columnes, torres i porxos, reflex de l’amor dels veïns pel seu barri.

El barri de Montbau en una imatge d’arxiu VIQUIPÈDIA

Un barri reivindicatiu i estimat

Montbau ha estat sempre un barri reivindicatiu, amb veïns compromesos a conservar els seus espais públics i mantenir l’esperit comunitari. Jordi Sánchez reconeix que, tot i que es va mudar posteriorment a Horta i després al més acomodat Font d’en Fargues, sempre guarda estima pel barri que el va veure créixer. Els seus records d’infància barregen la tranquil·litat dels seus carrers, la proximitat de la natura i la calidesa d’una comunitat activa i solidària, factors que, segons ell, van ajudar a modelar el seu caràcter i la seva sensibilitat artística.

El barri representa un exemple de com pot ser modern, verd i ple d’història, tot i passar desapercebut per a molts barcelonins i turistes. El seu llegat arquitectònic, els seus espais naturals i la creativitat dels seus veïns el converteixen en un lloc que, més enllà de la seva discreció, ha marcat aquells que hi han crescut i continua oferint una qualitat de vida única a la ciutat.