Estandaritzar el 'model Orsola': l'estratègia de Barcelona per incrementar el parc d'habitatge protegit
L'Ajuntament actualitza l'Ordenança que regula el tanteig i retracte, un dret que el consistori podrà cedir a tercers per a la promoció de pisos socials
Altres informacions: Els comuns redoblen la pressió sobre Collboni per l'habitatge
Notícies relacionades
Cedir el dret de tanteig i retracte a tercers per impulsar l'habitatge protegit. Aquesta és l'aposta del govern municipal de Barcelona per incrementar el parc d'habitatges públics, especialment en zones on escasseja el sòl per a noves promocions.
L'aprovació de la modificació de l'Ordenança que regula aquest dret ha materialitzat la proposta del consistori, que estandarditzarà operacions com l'articulada per la compra de Casa Orsola, en la qual l'Ajuntament va arribar a un acord amb la Fundació Hàbitat3 per a l'adquisició conjunta de la finca.
Cessió a tercers
El principal canvi que s'aplica sobre la normativa municipal és la possibilitat que el consistori cedeixi el dret de tanteig i retracte a terceres persones, ja siguin entitats del Tercer Sector, privades o els ocupants de l'immoble sobre el qual es vulgui exercir aquest dret.
En cas que es produeixi aquesta cessió, el beneficiari estarà obligat a impulsar la promoció d'habitatge protegit. En cas de compra conjunta amb l'Ajuntament, el consistori haurà de fer-se, com a mínim, amb un terç de la propietat.
Criteris per al tanteig i retracte
El nou text recorda que el tanteig i retracte ha de “facilitar la conservació i la rehabilitació d'edificis”, evitar l'“expulsió d'ocupants” derivada dels “processos de gentrificació” i combatre els “processos especulatius que encareixen i dificulten l'accés dels ciutadans a l'habitatge”.
Casa Orsola de Barcelona
Per poder exercir el dret de tanteig i retracte, l'Ordenança detalla que els edificis plurifamiliars sencers utilitzats principalment com a habitatge hauran de patir una utilització “anòmala”, presentar un mal estat de conservació i incloure ocupants en “risc d'exclusió social, víctimes de violència de gènere, famílies monoparentals, persones amb discapacitat i de la tercera edat”.
La normativa municipal també se centra en els immobles que es troben en àmbits de “vulnerabilitat econòmica i social”, a més d'insistir en els casos d'edificis “amb processos de gentrificació o de substitució de les persones residents”.
Priorització
L'esmentada Ordenança defineix criteris per prioritzar el tanteig i retracte sent, el primer d'ells, que l'adquisició de la finca sencera d'habitatges implica la xifra més gran de veïns, donant preferència als “edificis amb més de deu pisos” i altres que tinguin “immobles buits”.
Els domicilis que comptin amb contractes amb “pròrroga forçada” i amb persones en “risc d'exclusió social”, així com altres vulnerables, també seran prioritaris en l'exercici d'aquest dret.
Habitatges en rehabilitació a Barcelona
Aquells immobles situats en zones amb escassa adquisició d'habitatge en els últims “dos anys”, en àmbits on existeix un “mercat més tensionat” o que presentin una conservació deficient, se sumaran al llistat de preferències per a la seva adquisició per tanteig i retracte.
Al·legacions
L'escrit de l'Ordenança inclou aspectes menors, molts d'ells relatius a la forma del redactat de la norma, estimats després de diferents al·legacions formulades per entitats i particulars. Per contra, rebutja qüestions de gran importància que no formaran part d'aquesta regulació.
Entre les més rellevants es troba una proposta de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), que va reclamar l'íntegra supressió de l'article tres de l'Ordenança, un punt que preveu la delimitació d'àrees específiques de tanteig i retracte basades segons les qualificacions marcades en la Modificació del Pla General Metropolità. L'Ajuntament va rebutjar l'al·legació per “manca de fonament jurídic”.
L'APCE també va considerar que l'Ordenança penalitza els habitatges de lloguer en règim de pròrroga forçada, va titllar d'indeterminat el concepte “processos de gentrificació” i va reclamar la reducció del termini de formalització del dret de tanteig i retracte de tres mesos a un mes, com a qüestions més destacades. Totes elles van ser descartades pel govern municipal.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
