El pla de Barcelona per recuperar l'últim 'teatre de barraca': inversió milionària en l'històric Arnau del Paral·lel
L'últim 'teatre de barraca' enderrocarà part de l'estructura, però no tocarà la muralla sobre la qual s'assenta: estarà llest per a desembre de 2026
Relacionat: Collboni ressuscita el Paral·lel com el nou eix cultural de Barcelona
Notícies relacionades
Una de les grans promeses en matèria cultural encara la seva darrera fase. Després de gairebé dues dècades esperant una solució, el mític Teatre Arnau està a punt de dur a terme la gran transformació de la seva història i renéixer de les seves cendres. L'edifici, que cau a trossos a la plaça Raquel Meller (en la confluència de l'avinguda del Paral·lel i el carrer Nou de la Rambla), prendrà vida d'aquí a 20 mesos.
El motiu és que l'empresa Roig Construcciones y Servicios va firmar el passat 4 d'abril el contracte per rehabilitar l'històric Teatre Arnau, al Paral·lel. L'obra costarà gairebé 9,5 milions d'euros, segons el contracte al qual ha tingut accés Metròpoli, i ha d'estar llesta en un termini de 20 mesos, és a dir, a finals de desembre de 2026.
Una història d'altura
Amb la signatura d'aquest contracte, l'alcalde Jaume Collboni compleix la seva promesa d'alliberar el projecte del teatre que va enaltir a Raquel Meller o La Bella Dorita (i que en un temps va portar el nom del famós Folies Bergère). A les seves instal·lacions es va gravar el programa Ven al Paral·lel, presentat per Sara Montiel i durant un breu període als anys 80 va ser cinema.
El 17 d'abril de 1994, fa 31 anys, va tancar temporalment per problemes econòmics i es va mantenir amb una activitat intermitent fins que el juliol de 2005 va tancar definitivament el seu teló. Després de moltes vicissituds i alguns intents de convertir-lo en geriàtric o en església, l'Ajuntament de Barcelona el va comprar el febrer de 2011 per 2,6 milions d'euros, amb la intenció de construir-hi un equipament per al barri.
El futur Teatre Arnau / AJUNTAMENT DE BARCELONA
Teatre nòmada
El 2015, el seu nom va sorgir com a possible seu del Museu de les Arts Escèniques, però aviat es va descartar aquesta finalitat i es va pensar en el seu derrocament. El 2018, diversos col·lectius del barri li van donar nova vida organitzant activitats en el seu nom mentre durin unes hipotètiques obres que el rehabilitin: va ser un teatre nòmada, un teatre sense seu que esperava un nou alè de vida que semblava que no arribaria mai.
El teatre, amb una superfície de 719 metres quadrats, té una geometria trapezoidal i està protegit pel Catàleg de Patrimoni amb un nivell C. Això significa que és un bé d'interès urbanístic, la competència del qual és exclusivament municipal.
Darrer teatre de barraca
“L'objectiu és recuperar l'essència del Teatre Arnau i el seu patrimoni arquitectònic i adequar-lo als usos i requisits tècnics actuals perquè pugui tornar a entrar en funcionament. La nova activitat que tingui lloc girarà entorn de tres eixos: les arts escèniques, la memòria i la comunitat i territori”, diu un informe de l'empresa municipal BIMSA.
Diu els documents municipals que l'Arnau “és l'últim exemplar de ‘teatre de barraca’ que queda en peu, i per això es considera que té un valor significatiu, ja que representa un llegat d'interès històric que mereix conservar-lo i reconvertir-lo per a poder utilitzar-lo de nou”.
Una de les parets de la vetusta edificació conserva encara restes de l'antiga muralla de Barcelona, que és precís conservar. No obstant això, es redistribuirà totalment el seu interior i tindrà, a més de sala gran de teatre, una sala d'assaigs, magatzem i taller escènic o sala de descans dels actors. En resum, una part es derruirà totalment, però una part ha de conservar la seva estructura a l'estar protegida.
Una muralla protegida
Segons els tècnics municipals, el volum principal del teatre es compon de tres naus allargades fent façana amb el Paral·lel i amb Nou de la Rambla. Precisament una de les característiques dels teatres de barraca és la tipologia de nau de tres cossos, l'estructura de la qual conserva aquest edifici, “amb pilars de fusta i cavalleries metàl·liques en coberta”.
La seva gran peculiaritat és que “a més de ser l'últim teatre de barraca, l'Arnau queda justament sobre la muralla medieval de Barcelona, que està declarada monument històric en la categoria BCIN segons el decret del 20 d'abril de 1949 i, per tant, és precís conservar intacta tot allò que queda de muralla”, diuen els documents municipals.
El teatre Arnau del Paral·lel, totalment abandonat i apuntalat, serà rehabilitat / JORDI SUBIRANA
La categoria BCIN és la més elevada en el rang de protecció d'un bé i la seva qualificació la dona la Generalitat. En aquesta categoria s'inclouen zones arqueològiques o paleontològiques, conjunts històrics, monuments històrics, jardins històrics, llocs històrics o zones d'interès etnològic.
Reforçar els fonaments
La gran dificultat no resideix només en les febles estructures verticals, sinó en els fonaments, ja que “és precís recalçar tot l'edifici perquè els fonaments són insuficients”. Aquesta operació de cirurgia serà aprofitada per ubicar cortines de micropilots per ampliar la planta subterrània. A més, ha de reconstruir-se tota l'estructura per complir amb els requisits d'estanquitat, aïllament acústic i tèrmic i de protecció del foc, elements dels quals manca l'actual estructura.
L'àrea del Cafè Arnau, que no era original de l'edificació de 1903 i que es troba en runes, serà derrocada en la seva totalitat perquè no té valor patrimonial. L'espai entre la façana del cafè fins al volum de la caixa escènica serà reconstruït completament. A partir d'aquí, s'ha de preservar la volumetria de l'edifici “perquè aquestes edificacions estableixen la relació urbana i arquitectònica del conjunt del teatre amb l'edificació del final del Raval”.
Sis licitants
Per dur a terme l'obra, l'Ajuntament va obrir un concurs públic, al qual es van presentar sis ofertes. Una de les ofertes va ser rebutjada pels responsables municipals per entendre que era una baixa temerària, en oferir fer les obres per 130.000 menys que l'oferta més econòmica. Un cop requerida la documentació justificativa d'aquest preu, els experts van dictaminar que no quedava garantida la idoneïtat de l'oferta, per la qual cosa va ser exclòs.
Finalment, l'oferta guanyadora va ser la de Roig Construcciones y Servicios, empresa propietat de la família Roig Ayuso, que posseeix un potent grup empresarial que treballa tant en construcció com en interiorisme.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
