Els comuns mobilitzen Barcelona i recullen diners per repartir 10.000 diaris sobre Gaza
El partit d'Ada Colau vol desgastar als socialistes amb la qüestió de Palestina, però fins a cert punt, només amb l'ànim de recuperar vots dels més radicals
Bob Pop es postula a l'alcaldia de Barcelona amb els comuns per "retornar la ciutat a la gent"
Els comuns no donen puntada sense fil. I el conflicte de Gaza ha posat de nou sobre el tapet la intensa xarxa d'interessos que té amb certs sectors de la societat i la intrincada malla d'entitats que poden utilitzar per mobilitzar el carrer.
Ada Colau ha sabut polir la seva fama de líder en aquesta acció. Anava a la flotilla, però estava més aquí que allà. Aprofità per anunciar que serà tertuliana de TV3 en plena travessia i fou el rostre que més es va prodigar a les cadenes estatals, recuperant el tron de reina vermella de Barcelona.
Un vídeo preparat
Els comuns han apostat molt en aquesta missió: la seva líder és una de les activistes portades a terra per les forces israelianes després d'haver intercepat la flotilla, per alguna cosa navegava en el Sirius com a membr(a / e del comitè de direcció.
El regidor d'ERC a Barcelona, Jordi Coronas, i l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a la seva arribada a l'Aeroport de Barcelona
Però abans de la detenció, havia gravat un vídeo que comença d'una manera singular: "Hola, si estàs veient aquest vídeo és perquè Israel ens ha detingut il·legalment". I demanava en el seu missatge: "Necessito que interactuïs amb aquest vídeo i comparteixis perquè arribi a més gent".
No és l'única. La diputada de la CUP Pilar Castillejo també va aparèixer en un vídeo similar preparat per emetre després de la seva detenció. I l'activista sueca Greta Thunberg una altra tant. Els missatges eren clavats, la qual cosa demostra que la intenció era provocar la seva detenció per Israel per difondre després el vídeo i assolir un major ressò internacional.
Tot per la foto
En altres paraules, l'estratègia de la flotilla estava pensada per obtenir la fotografia de la detenció o d'atacs israelians cap als vaixells que la componen.
De fet, la comitiva marítima hauria pogut arribar a aigües territorials de Gaza evitant la zona d'exclusió, navegant una mica més al sud, però els organitzadors no volien arribar: volien que el món assistís a la seva detenció.
Milers de persones assisteixen a la manifestació per Palestina a Barcelona
També haguessin pogut arribar per terra des d'Egipte amb camions, però aleshores no cridarien l'atenció internacional, que era de què es tractava.
Malgrat tot, dins del comitè de direcció s'han alçat algunes veus crítiques amb l'estratègia de la foto, ja que consideren que la imatge que es transmet és poc seriosa. Hi va haver tensió i tiranteces que es van intentar amagar i alguna deserció en ports grecs i italians.
Lligams sospitosos
Però els comuns tenen teixida una estratègia molt més complexa. Hi ha informes dels serveis secrets israelians detallant qui és qui en l'organització i finançament de la flotilla.
I denuncien la implicació en l'organització d'organitzacions que tenen vínculs amb Hamàs, amb Hezbolà i amb Germans Musulmans. Una d'aquestes organitzacions, que ha compartit actes amb els comuns i amb xarxes de suport a Barcelona és Samidoun, que a Alemanya està considerada grup terrorista.
En resum, els contactes dels comuns amb organitzacions palestines són coneguts. Però, a més de promoure actes diaris (a vegades col·ligant-se amb sindicats sectorials o a vegades amb plataformes cíviques, però fent-se notar al carrer), Barcelona en Comú (BeC) va realitzar una captació de fons per Bizum per repartir 10.000 diaris per Gaza a tota Barcelona (la contribució era de 20 euros per cap).
Tallers per fer pancartes
Aquest repartiment va aprofitar l'acció denominada Metrada per Gaza (fer proselitisme a les estacions de Metro de Barcelona) amb la finalitat de promocionar la manifestació del passat dissabte. També va organitzar "tallers de pancartes per la manifestació de Palestina".
Aquella setmana, els comuns gairebé no van descansar: reunions de coordinació, tallers, manifestacions i activitats diverses van ser la tònica diària. L'ambient intern pretenia imitar al de l'època del 'no a la guerra' o a les acampades del 15-M, però en realitat ni l'afluència de públic ni l'entusiasme és el mateix que en aquests períodes concrets de la nostra recent història.
Pressions sobre els socialistes
No obstant això, hi ha una lectura més política d'aquesta frenètica activitat: dispara directament a la línia de flotació dels socialistes. Els comuns van exigir a Pedro Sánchez que el vaixell de l'Armada que els va acompanyar fins prop de Gaza protegís "els tripulants de la Flotilla", obviant que és un vaixell de guerra i que si hagués entrat a la zona d'exclusió podria haver provocat un conflicte molt perillós o fins i tot podria haver estat torpedejat pels israelians.
El comuns es defensen argumentant que les aigües d'exclusió són un invent dels israelians i que ni tan sols les aigües territorials properes a l'Orient Pròxim són seves, sinó dels palestins, per la qual cosa consideren que les detencions al mar han estat "un acte de pirateria, un segrest que viola totes les lleis internacionals".
Per davant del PSC
La lectura que fan els comuns de la situació és molt positiva. Des de les files de BeC fan ostentació afirmant que "hem aconseguit que Barcelona trenqui relacions amb Israel". I volen prendre la del davant als socialistes. Per exemple, han demanat a l'Ajuntament que cedeixi l'Estadi Olímpic per un partit entre Palestina i Catalunya, conforme van comunicar a la seva militància.
Davant les bases, afirmen que exigeixen als governs català i espanyol (als quals els comuns sostenen, precisament) que facin tot el possible per alliberar els detinguts i lliurar l'ajuda humanitària.
La manifestació per Palestina congrega a 70.000 persones segons la Guàrdia Urbana
BeC ha estat també al pont de comandament de l'organització de les vagues i manifestacions multitudinàries. “Hem tornat a omplir els pobles i ciutats de tota Catalunya per denunciar l'atac d'Israel contra la Global Sumud Flotilla”, va comunicar el partit a la seva militància.
Ajust de comptes
I deixa caure el seu missatge més devastador: “El crit dels carrers és clar. Exigim la lliberació immediata de totes les persones detingudes il·legalment, que es garanteixi l'entrega de l'ajuda humanitària i que els governs actuïn d'una vegada per totes per parar el genocidi contra el poble palestí i perquè els activistes puguin tornar a casa”.
És una pressió afegida al Govern que presideix Pedro Sánchez, però on els comuns estan presents a través del seu ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que malgrat la premura que li demana el seu superior, no arriba a deixar el càrrec.
És a dir: pressió, sí, però fins a cert punt. No es tracta que el Govern caigui perquè no se sap el que pot passar si hi ha noves eleccions.
En altres paraules, el conflicte de Gaza serveix a BeC per ajustar comptes amb els seus seculars enemics del PSC i del PSOE, als quals vol erosionar per recuperar vots en les pròximes eleccions. Als comuns els interessa que governin els socialistes mentre ells van perfilant els nous missatges i recobren forces després dels descalabros de les últimes i successives eleccions.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
