Barcelona, en direcció ferma cap a Amèrica Llatina
"Barcelona està començant a deixar enrere molts dels seus complexos. Pot mirar el món, i, en especial, cap a Llatinoamèrica amb la confiança de poder mantenir la seva plaça com a capital mundial de l'edició en castellà"
Les batalles no són mai definitives. És el camí el que compta, la voluntat de ser, el desig de persistir i deixar empremta. A Espanya les coses han canviat molt en els darrers anys. Una ciutat, Madrid, s'ha aprofitat del que s'anomena ‘efecte capitalitat’, tot i que també cal assenyalar que ha buscat amb decisió un perfil propi. Madrid està al mapa mundial amb unes característiques pròpies. I una d'elles és que atrau ciutadans amb poder adquisitiu d'Amèrica Llatina.
Com si fos un retorn al passat, el més esplendorós de l'Espanya que va ser imperial, Madrid juga a ser la nova capital del món llatí. La ciutat de la trobada entre la península i el continent americà. Però, això no deixa espai a altres projectes potser més suggerents?
El govern municipal de l'alcalde Jaume Collboni està convençut que hi ha marge per a alguna cosa que pot ser més interessant. Barcelona ha posat la mirada en Llatinoamèrica. Sempre l'ha tinguda, és cert. I sabem que bona part de l'Eixample i l'empenta de moltes iniciatives culturals i cíviques es deuen als diners que molts catalans i barcelonins havien guanyat en places com Cuba. Però ara es tracta d'una cosa diferent.
Aquests dies es palpa a la Fira Internacional de Literatura de Guadalajara, a Mèxic. La delegació de l'Ajuntament és important, amb l'alcalde al capdavant, però amb la participació també dels grups polítics que van respondre a la invitació de l'alcalde, com ERC, comuns i Junts per Catalunya.
L'Ajuntament no només s'ha centrat en la literatura i la indústria editorial. Vol influir en el que denomina la “diplomàcia de ciutat”. Hi ha contactes empresarials, hi ha persuasió perquè es puguin crear vols directes entre Barcelona i les principals ciutats llatinoamericanes. La idea és que Madrid ho fa molt bé respecte a aquest món, però que no pot tenir-ne l'exclusiva.
Barcelona va prenent el pols a les seves aspiracions reals en el conjunt d'urbs mundials. Sap que no pot aspirar a formar part d'una lliga exclusiva de primeres ciutats, i també és conscient que, de fet, tampoc li convé.
Però sí que vol jugar en aquesta lliga de segones ciutats, com Guadalajara a Mèxic, amb una àrea metropolitana de 5,5 milions d'habitants, dins de l'estat de Jalisco, que és la mateixa quantitat que té l'anomenada Gran Barcelona, la regió metropolitana.
I Llatinoamèrica està a l'horitzó. Collboni ha despertat Barcelona amb una idea que fins fa ben poc s'entenia com un tabú. La ciutat és la capital de Catalunya, sí, però també és una ciutat amb dues grans llengües, el català i el castellà. I ha estat el destí de molts ciutadans llatinoamericans, alguns dels quals van acabar sent molt il·lustres, com els del Boom literari, amb García Márquez i Vargas Llosa al capdavant.
El que podia ser un mite no ho és, perquè a la ciutat s'han instal·lat nous narradors, que són crítics amb la seva ciutat d'acollida, però també expressen un gran amor per ella. Hi ha un grup d'escriptors llatinoamericans molt interessant a Barcelona, començant pel peruà Santiago Roncagliolo.
Barcelona està començant a deixar molts dels seus complexos. Pot mirar el món, i, en especial, cap a Llatinoamèrica. Pot incrementar el nombre de vols directes, pot atreure molt talent, i tot des d'una presa en consideració realista: Madrid pot ser el nou Miami, però Barcelona pot mantenir amb confiança la seva plaça com a capital mundial de l'edició en castellà, com es mostra en una de les exposicions a Guadalajara.
I Barcelona sap que pot i ha de jugar en aquesta gran xarxa de segones ciutats mundials. Amb èxit i sense l'ansietat d'estar lluitant per una cosa impossible.
