Xeringues al Raval que donen la raó als veïns
“Es tracta d’un problema de salut pública i, sobretot, de convivència. Perquè la presència de xeringues al carrer és la mostra més evident d’una degradació de l’espai públic que paguen els veïns”
Els serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona han recollit més de 250.000 xeringues a l'espai públic en els darrers cinc anys. Una xifra que sembla descomunal, i tot i així té trampa. Perquè si s’atenen les dades, la pandèmia de la Covid, i els confinaments corresponents, van permetre una caiguda d’unitats recollides. La meitat el 2021 de les trobades als carrers barcelonins un any abans.
Amb la tornada a la normalitat, però, Barcelona va tornar a les xifres d’anys anteriors. I a una progressió a l’alça que va portar a les 67.720 unitats el 2024, l’últim any del qual es tenen dades.
Les xifres, per tant, no són bones. I el que mostra la distribució territorial d’aquestes dades tampoc ho és. Perquè d’aquestes gairebé 68.000 xeringues recollides en parcs i carrers, una gran majoria, gairebé 52.000, es van trobar a Ciutat Vella.
La conclusió és que només el districte de Sant Martí, amb 10.560 unitats més, pot intuir el problema amb què conviuen els veïns del Raval, a la vista de les xifres ofertes per l’Ajuntament de Barcelona en resposta a una pregunta del PP.
A la tardor de 2022, quan el segon mandat d’Ada Colau encarrilava la seva recta final, un centenar de veïns van tallar l’Avinguda Paral·lel de Barcelona per denunciar la degradació del barri del Raval.
Les queixes veïnals van tenir trasllat al Ple de l’Ajuntament, on l’aleshores regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, va rebre la censura de l’oposició en ple unida contra la seva gestió.
L’estiu passat, els veïns del Raval esclataven de nou contra els conflictes generats pels usuaris de les sales de venopunció, com recollia Carla Stavraky a Metrópoli Abierta. De moment, només el líder del PP a Barcelona, Daniel Sirera, ha recollit el guant dels veïns. Però faria bé el govern local d’atendre aquests veïns, perquè vistos les dades, els sobren els motius de queixa.
Barcelona compta amb deu Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) a drogodependents. El més gran és la Sala Baluard, situada al Raval, a la qual se sumen els CAS de Sarrià, Gràcia, Horta, Garbinet, Fòrum, Nou Barris, Les Corts, Sants i Lluís Companys.
A més d’aquests punts d’atenció a drogodependents, la ciutat compta amb quatre centres més adscrits als hospitals de Vall d’Hebron, Clínic, Sant Pau i Hospital del Mar. Però cap ha registrat la conflictivitat de la Baluard, la més gran i concorreguda de la ciutat.
Ho apuntava el mateix Sirera després de fer públiques les dades de l’Ajuntament. “No és lògic que existeixin 15 sales de venopunció habilitades a tota la ciutat i que, tot i així, moltes persones drogodependents acabin consumint en plena via pública com passa al Raval amb la Sala Baluard i el CAS Fòrum al Besòs-el Maresme”.
L’actual Sala Baluard es va inaugurar el 2017 com un espai de tractament integral d’addiccions per consum de cocaïna, heroïna i alcohol. Atén una mitjana de 700 persones al mes, tot i que estava dimensionada per a 400. La resta, apunten els veïns, són els que acaben punxant-se al carrer.
Es tracta d’un problema de salut pública i, sobretot, de convivència. Perquè la presència de xeringues al carrer és la mostra més evident d’una degradació de l’espai públic que paguen els veïns.
Un problema que s’aguditza a l’estiu, amb l’arribada del bon temps que convidaria les famílies, els més joves, a ocupar aquest espai públic. Sempre que estigui en condicions. D’això anava, en el fons, el Pla Endreça amb què Jaume Collboni va iniciar el mandat, prometent un espai públic net i segur per als veïns.
Al Raval, clarament, no està funcionant. Si més no en aquest àmbit, encara que s’hagin multiplicat les actuacions policials per desmantellar narcopisos. Perquè la lluita contra els delictes és el primer pas, però no és suficient, com bé sap l’alcalde, per garantir aquest bé tan preuat que és la convivència a l’espai públic.
