Mor Lluís Permanyer, el gran cronista de Barcelona, als 86 anys
Entre els seus múltiples reconeixements figuren el Premi Luca de Tena (1969), el Ciutat de Barcelona de Periodisme (1987) i el Nacional de Periodisme de Catalunya (2008)
Otros notícies: Lluís Permanyer, cronista de Barcelona, Premi Nacional de Periodisme Cultural
Notícies relacionades
El periodista i escriptor Lluís Permanyer ha mort als 86 anys víctima d'un infart. Considerat un dels grans cronistes de Barcelona, va desenvolupar gairebé tota la seva carrera a ‘La Vanguardia’ i deixa darrere seu una obra monumental que abasta més de sis dècades de periodisme, literatura i divulgació cultural.
Autor de més de vuitanta llibres dedicats a l'art i a la capital catalana, així com de vuit documentals de televisió, Permanyer va rebre el 2022 el Premi Nacional de Periodisme Cultural.
Aquell any va explicar l'origen de la seva passió per la cultura: “Teníem la casa plena de quadres i llibres, i el meu pare em portava cada diumenge a veure exposicions”.
De ‘Destino’ a ‘La Vanguardia’
Llicenciat en Dret, va començar la seva carrera a revistes com ‘Destino’, on va popularitzar el ‘Qüestionari Proust’, i va treballar durant 22 anys a la secció d'Internacional de ‘La Vanguardia’, “perquè no hi havia censura i em permetia viatjar i comprar llibres prohibits”.
Més tard es va convertir en cronista de la ciutat, elaborant una base de dades pròpia amb més de 3.000 llibres sobre Barcelona.
Lluís Permanyer en imatge d'arxiu
Va rebutjar ser cronista oficial perquè “ho concedeix el poder, i no em interessa, jo ja sóc cronista”. En una de les seves frases més recordades, es definia amb humor: “Sóc del partit monobarcelona, en el qual hi sóc sol”.
Guardons i llegat
Entre els seus múltiples reconeixements figuren el Premi Luca de Tena (1969), el Ciutat de Barcelona de Periodisme (1987) i el Nacional de Periodisme de Catalunya (2008).
El seu llibre ‘La Barcelona lletja’, on va recopilar els edificis menys agraciats de la ciutat, va arribar fins i tot a inspirar reformes: “Encara recordo una senyora que em va trucar i em va dir: ‘Hem de arreglar la façana, quins colors vol que posem?’”, va explicar en una ocasió.
No hi haurà vetlla ni funeral, ja que va donar el seu cos a la ciència. En els propers dies es celebrarà un acte d'homenatge en la seva memòria.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial
