L'empresari xinès Yongmao Ji, cofundador de l'empori Vivari, continua amassant el seu imperi de macrofleques low cost a Barcelona.
El seu pròxim moviment: un nou local de 530 metres quadrats al carrer Joan Güell 92, al bell mig de Sants, tal com ha avançat Metròpoli.
Un espai descomunal que promet pa i cafè a preus imbatibles, però que alça més sospites que expectació entre els comerciants del barri. Aquest mateix carrer ha vist com al llarg dels anys han proliferat aquest tipus de locals, que ocupen l'oferta gastronòmica als baixos dels edificis.
Amb el seu nou "vaixell insígnia" a Joan Güell, Ji amplia territori i pressió: mig miler de metres quadrats dedicats a la producció massiva, en una ciutat on la fleca artesanal agonitza sota el pes del pa congelat i els marges de supervivència.
Aquest tipus de locals estan en el punt de mira dels comerços de restauració tradicionals. Les macrofleques s'han quadruplicat en sol una dècada a la capital catalana, i ja sumen centenars d'establiments, la gran majoria en mans de grans cadenes com Vivari, 365 o Santagloria.
"Competència deslleial", ho ha definit sense embuts el president del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, que acusa Vivari d'incomplir la normativa municipal i operar com a cafeteria sense les llicències corresponents. L'organització empresarial ja ha interposat nombroses denúncies davant de l'ajuntament per acabar amb la seva activitat i que se'ls obligui a complir les normes que sí que segueixen la resta de comerços de la ciutat. De moment, sense èxit, ja que malgrat les denúncies, aquestes empreses han seguit operant de la mateixa manera.
Ji, l'home sense rostre digital, dirigeix una xarxa d'unes 150 fleques-cafeteries repartides per tota Barcelona, operades sota un entramat de societats que apenes deixen rastre fiscal. Segons els registres mercantils, cap de les seves set empreses ha presentat mai comptes, una opacitat que xoca frontalment amb l'èxit visible de la seva marca, omnipresent a cada cantó.
Les denúncies laborals s'acumulen com escombraries sota el taulell: treballadores —en la seva majoria dones migrants— relaten jornades abusives, salaris ínfims i contractes dubtosos.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
