L'abans i el després de la sequera, a vista de satèl·lit: així s'han transformat els embassaments que abasteixen Barcelona
Les pluges que han caigut durant les darreres setmanes han omplert els pantans que abasteixen la capital catalana i la seva àrea metropolitana
Els embassaments catalans han passat d'un 14,3% a prop d'un 65% de la seva capacitat, acabant amb les restriccions d'aigua i amb una sequera que anava allargant-se des de feia tres anys.
Pantà de Sau
Un dels embassaments més icònics de Catalunya ascendeix les seves reserves del 1% a més del 73%, deixant una imatge de la famosa
Abans i després del Pantà de Sau
Com a curiositat, l'embassament de Sau es va construir entre 1955 i 1962 com a part d'un projecte amb tres objectius: regular el riu Ter, generar energia hidroelèctrica i abastir d'aigua a Barcelona i els seus voltants. La seva creació va ser una obra ambiciosa, però també controvertida, ja que va implicar el desplaçament dels habitants del poble de Sant Romà de Sau i la pèrdua de terres agrícoles. Abans de la inundació, es van traslladar els restes del cementiri i alguns elements del poble, però la majoria de les estructures, inclosa l'església, van quedar al seu lloc, destinades a desaparèixer sota l'aigua. Al 2023, el pantà de Susqueda va registrar el seu mínim històric, situant-se per sota del 18%. En la data actual, si bé és cert que els seus registres han millorat, continua en situació d'emergència, tot i una mica més alleujat, amb un 44,5% de la seva capacitat.
Abans i després del Pantà de Susqueda
Com a curiositat, tot i no tenir un poble submergit tan famós com el de Sau, Susqueda és conegut pel seu entorn natural espectacular i per un misteri que el va marcar. El 2018, es va trobar una parella assassinada prop de l'embassament, un cas que va commocionar la regió i que va deixar una empremta en la percepció del lloc com un lloc tranquil però enigmàtic. Apropant-se al seu segon mínim aquest passat any amb un 19%, la Baells ha hagut de desembassar després de les últimes pluges per evitar el seu desbordament, situant-se actualment en un 97,88%.
Abans i després del Pantà de La Baells
La presa, inaugurada el 1976, va submergir el poble de Sant Salvador de la Vedella, i tot i no ser tan famós per runes emergents com el Pantà de Sau, les fluctuacions de nivell han deixat al descobert antigues zones de conreu en èpoques de sequera extrema. A més, l'embassament s'ha convertit en un punt turístic important al Berguedà, on es practiquen activitats com rem, pesca i senderisme. Des del 2015, compta amb la Via Brava de la Baells, la primera ruta de natació en aigües obertes d'interior a Catalunya, amb un perímetre de 1.000 metres. Aquest embassament, una mica menys conegut que la resta, va arribar a registrar un 16% en el pitjor moment de la sequera. Un valor que contrasta amb el 56,8% en el qual es troba avui en dia.
Abans i després del Pantà de La Llosa del Cavall
Una de les seves curiositats és que la seva presa no té comportes per desembassar aigua. Quan l'embassament està ple, l'aigua simplement desborda per sobre de la presa, creant un espectacle visual impressionant, especialment després de pluges intenses com les d'aquest any. A més, tot i estar preparat per albergar una central hidroelèctrica, aquesta no s'ha posat en marxa, la qual cosa el converteix en un cas peculiar entre els embassaments de la comunitat. Construït entre 1949 i 1957, va ser el primer pantà acabat a la conca del Llobregat. Es va aprofitar el congost del riu Cardener a prop de l'antiga ermita de Sant Ponç, que va quedar submergida sota les seves aigües, com succeeix amb altres embassaments i pantans catalans. Quant a les seves reserves d'aigua, l'embassament ha passat d'un 25% a un 78% actual.
Abans i després del Pantà de Sant Ponç
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial
Susqueda
La Baells
La Llosa del Cavall
Sant Ponç
