El pantano de Sau en una imagen de archivo
Viure a Barcelona

Sequera a Catalunya: els embassaments que abasteixen Barcelona tornen a la normalitat després de les dades històrics

Les pluges durant la primera part d'aquest 2025 han permès omplir els pantans i superar la greu crisi hídrica per la qual va travessar el país, aplicant fins i tot restriccions

VÍDEO: L'aigua torna a brollar als fonts ornamentals de Barcelona després de la sequera

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

La situació d'emergència hídrica a Catalunya fa un gir positiu i històric. Després de més de dos anys de restriccions per sequera, el sistema Ter-Llobregat —clau en l'abastament d'aigua per a Barcelona, la seva àrea metropolitana i Girona— entra oficialment en fase de normalitat, segons ha anunciat aquest dilluns, 12 de maig, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

Aquest pas suposa la culminació del procés de desescalada per sequera a les conques internes catalanes, iniciat després de les pluges persistents de la primavera de 2025. Només el pantà de Riudecanyes, a Tarragona, es mantindrà pel moment en prealerta a causa d'una recuperació més lenta.

Una recuperació excepcional

Actualment, els cinc embassaments principals del sistema Ter-Llobregat —Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç— emmagatzemen un total de 474,36 hectòmetres cúbics (hm³), la qual cosa representa el 77,50% de la seva capacitat total. 

Imatge del pantà de Sau

Imatge del pantà de Sau Metròpoli

Aquesta xifra representa un fet remarcable, no només per ser un alleujament immediat per a la població, sinó perquè supera la mitjana dels últims deu anys (444,35 hm³) i queda molt per sobre de la mitjana de l'últim lustre (365,52 hm³).

Pel que fa a la capacitat dels embassaments, Sau es troba al 76,68% de la seva capacitat, Susqueda al 68,55%, La Baells al 98,93%, La Llosa del Cavall al 71,90% i Sant Ponç al 90,87%. 

Es tracta del millor dada des de 2021, quan es van assolir nivells similars abans de l'inici de la sequera prolongada.

Claus de la recuperació: pluges sostingudes i desgel

La millora ha estat possible gràcies a una combinació favorable de factors naturals. Les precipitacions constants entre abril i maig, juntament amb el desgel a les capçaleres dels rius Ter, Llobregat i Cardener, han permès que les entrades d'aigua superin el consum diari durant setmanes.

A més, al no tractar-se de pluges torrencials, l'aigua s'ha absorbit de forma efectiva sense provocar escorrenties o danys per a la població i els béns. 

Les comportes del pantà del pantà de Sau

Les comportes del pantà del pantà de Sau

Segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), la recuperació ha seguit un ritme mitjà de més de 2 hectòmetres cúbics diaris, consolidant una tendència creixent i sostinguda.

El sistema Ter-Llobregat, fora de perill

Des de febrer de 2022, aquest sistema havia travessat totes les fases del pla especial de sequera, des de la prealerta fins a l'emergència. En moments crítics, es va restringir l'ús agrícola, es van limitar els consums urbans i es va reduir la pressió de les fonts ornamentals. Avui, després d'aquesta recuperació, es torna a una situació sense restriccions ni mesures excepcionals.

No obstant això, el Govern manté actives mesures estructurals de precaució, com el funcionament gairebé a ple rendiment de les dessaladores.

La nova fase de normalitat entrarà en vigor a finals d'aquesta setmana o principis de la pròxima, un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la resolució corresponent del director de l'ACA.

El pantà de Sau en una imatge d'arxiu

El pantà de Sau en una imatge d'arxiu Europa Press

Dessalació i resiliència: plans per al futur

En declaracions després de reunir-se a Madrid amb el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, Paneque ha remarcat la necessitat de "seguir reforçant la resiliència hídrica de Catalunya" i reduir la dependència de la pluja.

En aquest sentit, ha avançat que abans de l'estiu es signarà el conveni per ampliar la planta dessaladora de la Tordera, a Blanes (Girona), actualment la segona en importància després de la del Prat de Llobregat.

L'ampliació d'aquestes infraestructures forma part d'un pla més ampli per garantir l'abastament sostenible davant d'un context de canvi climàtic cada vegada més incert.

Riudecanyes, única unitat en prealerta

L'únic punt que romandrà en situació de prealerta és l'embassament de Riudecanyes, a la província de Tarragona, les reserves estan al voltant del 60 %. “La seva evolució és positiva, però requereix seguiment constant abans de llevat totalment les recomanacions d'estalvi”, ha assenyalat Paneque.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial