Varios niños con mochilas a la salida del colegio
Viure a Barcelona

Barcelona es queda sense nens: aconsegueix la xifra de menors més baixa des de 1900

L'80% dels llars de la capital catalana no té menors de 15 anys, malgrat que la seva població superi l'1,70 milions d'habitants, la xifra més alta des de l'any 1986

Barcelona arriba a la seva població màxima en els últims 40 anys

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

Barcelona ha assolit la seva cifra rècord de població en els últims 40 anys, però ho ha fet sense nens.

La capital catalana supera els 1,73 milions d'habitants a 1 de gener de 2025, segons les darreres dades del Padró Municipal, però només el 21% dels llars acull menors de 15 anys.

Un nen salta i juga en una carrer decorat del barri de Gràcia 2024

Un nen salta i juga en una carrer decorat del barri de Gràcia 2024 Òscar Gil

En termes relatius, la població infantil (menys de 16 anys) representa només el 11,9%, la xifra més baixa des que existeixen registres.

Una ciutat més plena… i més envellida

El creixement demogràfic a Barcelona, que suma 92.000 nous residents en tres anys, no es deu a un repunt de naixements, sinó a la migració internacional.

La natalitat continua en caiguda lliure per vuitè any consecutiu i el saldo vegetatiu —la diferència entre naixements i defuncions— s'ha estabilitzat en valors baixos.

Mentrestant, el nombre de centenaris marca un nou màxim: 1.104 persones han superat els 100 anys a la ciutat, un 9,6% més que el 2023. D'elles, vuit de cada deu són dones.

Al 1981, els menors de 16 anys representaven el 21,8% de la població barcelonina. Avui, aquest percentatge s'ha reduït a gairebé la meitat.

El mapa de la infància també revela diferències territorials: les zones amb més nens es concentren a Ciutat Meridiana, Vallbona i Trinitat Vella, al nord, i a Sarrià, Vallvidrera i el Tibidabo, a l'oest.

En canvi, Ciutat Vella, l'Eixample i Gràcia són els districtes amb menys presència infantil.

Arxiu - Vista panoràmica de Barcelona, amb la Basílica de la Sagrada Família de fons

Arxiu - Vista panoràmica de Barcelona, amb la Basílica de la Sagrada Família de fons David Zorrakino - Europa Press

Cresix la població estrangera

Un altre canvi profund: només el 45% dels empadronats han nascut a la ciutat. La majoria dels nous barcelonins provenen de l'estranger.

A dia d'avui, hi ha 612.529 persones nascudes fora d'Espanya, un 53,8% d'elles provinents del continent americà —amb Argentina, Colòmbia, Perú i Veneçuela al capdavant—. Les segueixen ciutadans de Pakistan, Marroc, Equador, Itàlia, Hondures i Xina.

La població estrangera representa ja el 26,4% del total i és, a més, més jove que l'espanyola, amb una mitjana d'edat propera als 39 anys.

En canvi, els nascuts a la resta d'Espanya —el seu nombre ha caigut— presenten una edat mitjana molt superior: 65,9 anys.

Una piràmide de població que s'estreny per baix

Malgrat l'augment global de habitants, la base de la piràmide poblacional s'afebleix. La relativa estabilització de la natalitat en els anys previs a 2010 ha amortit el descens, però no l'ha evitat.

L'edat mitjana a la ciutat es manté entorn dels 44 anys, i el gruix de la població es concentra a les franges d'adults joves i de mitjana edat.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial