El racó de Barcelona que conserva una cicatriu històrica: una "vergonya" per a la ciutat maquillada per un artista
El il·lustrador Jorge Ochagavía cobreix els murs del Casal Pou de la Figuera amb un exèrcit de éssers fantàstics que omplen de vida el ‘Forat de la Vergonya’
Hi ha llocs a Barcelona els noms dels quals són una cicatriu. El ‘Forat de la Vergonya’ és, sense dubte, un d'ells. Aquest espai obert a la força en el teixit del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera va néixer de la demolició i la polèmica, deixant un buit que la comunitat va haver d'aprendre a omplir. I ho va fer, vaja si ho va fer, amb horts urbans, vida veïnal i, finalment, amb art.
L'adjectiu no va ser una idea d'un urbanista, sinó un crit de guerra veïnal. A principis dels 2000, la piqueta d'un pla de reforma interior va enderrocar finques senceres per "esponjar" el barri.
Els residents, que van denunciar l'operació com un assalt especulatiu que destruïa el teixit social, van batejar la ferida oberta amb aquest nom carregat de ràbia i dignitat. Va ser la seva forma de plantar cara i reclamar com a propi un buit imposat.
Explosió de vida
Just així, sobre aquesta terra conquerida, als murs exteriors del Casal de Barri Pou de la Figuera, desfila avui un exèrcit de criatures impossibles. És el mural ‘Mil bestioles sota terra’, una explosió de vida i color signada el 2019 per l'il·lustrador Jorge Ochagavía.
Sobre un fons neutre que imita la terra, centenars de éssers fantàstics —insectes mutats, monstres afables, figures geomètriques amb potes— reseguen, pugen i s'asomen des d'un món subterrani que sembla bullir sota l'asfalt.
Relat visual
Ochagavía, amb el seu traç d'il·lustrador, no pinta un mural: desplega un ecosistema. Cada criatura té la seva pròpia personalitat, el seu color vibrant, la seva forma única. Juntes, componen un relat visual que resignifica completament el concepte del "forat".
forat de vergonya, sinó un portal a un univers ocult i meravellós, un recordatori de la vida que s'obre pas als llocs més inesperats.
Aquest mural no és només decoració. És una declaració. És la prova que l'art pot colonitzar una ferida i convertir-la en un jardí de fantasia. Un racó on el nom ja no evoca un passat polèmic, sinó que convida a agenollar-se i buscar entre la multitud de "bestioles" la teva criatura preferida.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial
