Mirjam, la neerlandesa que va fundar una plataforma per a 'expats' a Barcelona: "De vegades em diuen que si no parlo català no tinc dret a estar aquí"

“Crec que ara molta gent somia amb Barcelona com abans somiaven amb Nova York”. Ho diu Mirjam Maarleveld, neerlandesa establerta a la ciutat des de fa més d'una dècada i fundadora de Barcelona Expat Life, una de les plataformes de referència per a nous arribats internacionals.

I ho diu amb la claredat de qui ha viscut la cara més brillant i més gris del fenomen que avui divideix opinions a la capital catalana: la transformació de Barcelona en un imant per a nòmades digitals, treballadors remots i joves professionals globals.

A Meetup, a Reddit, a cafeteries de brunch, a oficines compartides del Poblenou o a fetes de rooftop amb vistes al mar, es mou una comunitat internacional cada vegada més nombrosa, visible… i a vegades desconnectada del dia a dia dels veins de tota la vida.

Un grup d'internacionals residents a Barcelona medita a la platja de Sant Sebastià de Barcelona SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Mentre uns la veuen com a símbol de modernitat i projecció global, altres l'associen amb gentrificació, pujada de preus i pèrdua d'identitat.

“Barcelona és meravellosa”, insisteix Maarleveld. “Però si els que ens van acollir comencen a sentir-se desplaçats, és senyal que alguna cosa no està anant bé”.

On comença el llar?

“Al principi, tot és un embolic: empadronar-se, entendre el sistema fiscal, obrir un compte o simplement llogar un pis sense caure en una estafa”, recorda Maarleveld.

La seva pròpia experiència amb la desinformació i la fragmentació dels recursos disponibles va ser el que la va portar a muntar la plataforma. “Hi havia molta informació, però desactualitzada o contradictòria. I això genera una enorme frustració”.

Captura de pantalla de la pàgina d'inici de Barcelona Expat Life Barcelona Expat Life

Barcelona Expat Life va néixer el 2020, durant la pandèmia, amb l'objectiu de acompanyar els nous residents més enllà de la guia pràctica. “No només volem explicar com fer un tràmit. També parlem de castellers, de cuina catalana, d'història i identitat. Perquè conèixer la cultura del lloc al qual arribes és tan important com tenir els papers en regla”.

Un manual de supervivència

La plataforma funciona com una brúixola per a qui aterra a la ciutat. Conté des d'un tauler d'ocupació multilingüe fins a llistats d'empreses i professionals que atenen en anglès, català o francès.

Però també aborda situacions vitals que transcendixen l'administratiu. “Si t'enamores, si decidescasar-te, si tens un fill, si un familiar fa not...”.

El mercado negro de citas para el NIE en Barcelona: así se lucran las mafias a costa de los 'expats'

Molts usuaris arriben amb un contracte de treball i una mudança planificada. Altres ho fan sense xarxa. “Hi ha qui pensa que tots els ‘expats’ venen amb diners i privilegis, però no és cert. Hi ha persones que venen a buscar-se la vida i s'enfronten als mateixos problemes que els locals: sous baixos, lloguers impossibles, precarietat”, adverteix.

“Quan passem de ser ‘expats’ a ser veïns?”

Encara que el terme “expat” segueix present al seu projecte, Maarleveld no amaga la seva incomoditat amb l'etiqueta. “Què vol dir ser un expat? I quan deixes de ser-ho? Si parles català, pagues els teus impostos i portes deu anys aquí, segueixes sent-ho?”, es pregunta.

Turgut Durduran, un ‘expat’ afincado en Castelldefels: “Mi hija va al CAU y cada año celebramos Sant Jordi”

Aquesta identitat ambigua, diu, és un reflex dels nous temps, en què milions de persones viuen entre cultures, llengües i marcs normatius diferents.

“Per a mi, el concepte de llar és fluid. Però també necessitem sentir-nos acceptats. No és només qüestió de parlar la llengua, sinó de sentir que formes part”.

Cap a un nou equilibri

Maarleveld no és aliena a les tensions socials. A mesura que la seva plataforma ha guanyat visibilitat, també han augmentat els atacs a les xarxes socials. “Diuen que torni al meu país, que si no parlo català no tinc dret a estar aquí. De vegades és molt dur. Però ho entenc. Entenc el malestar. La ciutat ha canviat moltíssim”.

Barcelona impulsa una iniciativa para mejorar la convivencia entre 'expats', turistas y vecinos en el Poblenou

LLuny d'adoptar una posició defensiva, insisteix que cal més diàleg i menys trinxeres. “Cal deixar de parlar els uns dels altres i començar a parlar entre nosaltres. Només així trobarem un equilibri nou i més just”.

"No tot és blanc o negre"

“Avui mateix estava en una cafeteria de brunch a l'Eixample —d'aquestes que es critiquen per ‘gentrificar’ el barri— iajo meu hi havia dos avis catalans amb els seus néts prenent alguna cosa”, relata. “No tot és tan blanc o negre. Les ciutats estan plenes de matisos”.

Los expats ‘desahucian’ a vecinos y comercios de toda la vida en el Eixample de Barcelona

Maarleveld recorda també que en qualsevol part del món, les comunitats migrants tendeixen a agrupar-se. “Els catalans a Nova York també formen cercles per mantenir el seu idioma o cultura. No és exclusiu dels guiris”.

Ella mateixa es resistia al principi a relacionar-se amb altres neerlandesos, fins que va arribar la pandèmia. “Durant el COVID, vaig sentir la necessitat d'estar connectada amb la comunitat holandesa, amb gent amb els meus mateixos orígens. Hi havia molta confusió, i buscaves respostes on sabies que les trobaries”.

"Descobriment" del català

Una altra de les realitats que reflecteix l'economia de la ciutat són les famílies mixtes i les cases on es parlen tres idiomes. “De vegades el pare és suec, la mare és argentina, viuen a Barcelona i el nen va a una escola catalana. Quin idioma parles a casa? A quina escola el portes si només et quedes dos anys? Són decisions difícils”.

A més, Maarleveld apunta que moltes persones arriben sense saber la rellevància del català en l'educació pública, la qual cosa els provoca sorpresa —i a vegades incomoditat— en topar-se amb una llengua que no esperaven haver d'aprendre.

“No pots aprendre tots els idiomes alhora, i això genera dilemes, sobretot en famílies que venen per a estades curtes”.

Ni només per a guiris, ni només en anglès

Malgrat tot, Maarleveld no perd el compromís ni la gratitud. “Barcelona m'ha donat tant que el mínim que puc fer és retornar alguna cosa. Al meu camp, en el meu projecte, faig el que puc per contribuir i sumar”, afirma amb convicció. Per això descarta expandir-se a altres ciutats: “La meva xarxa està aquí. Aquí és on puc ser útil”.

Mirjam Maarleveld, fundadora de Barcelona Expat Life Cedida

Als seus esdeveniments ja no només participen estrangers. També hi acudeixen cada vegada més catalans que parlen anglès o busquen oportunitats laborals en un entorn divers. “Volem que tothom se senti benvingut. Que això no sigui només per a ‘expats’, sinó per a qualsevol persona oberta al món que vulgui formar part d'aquesta ciutat”.

Créixer sense trencar-se

Barcelona és avui un punt de trobada global, però necessita una conversa profunda sobre cap a on va i com es construeix comunitat.

“La cultura no és una postal: es construeix entre tots. Cal protegir la llengua i la identitat, sí, però també cal crear espais reals de convivència”, conclou.

Per a Maarleveld, la clau està en escoltar i col·laborar: “No tinc la solució al problema, però crec en les solucions petites. En tractar els altres com t'agradaria que et tractessin. En parlar. En mirar els ulls”.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial