El canvi del metro de Barcelona que millorarà els accessos: “Ara els turistes s’equivocan en cadena i formen un embut"

Probablement t'ha passat. Arribes a una estació del metro de Barcelona, treus la teva targeta de transport, busques la ranura... i et sorprèn que estigui a l'esquerra.

El gest, que sembla menor, trenca la rutina automàtica de qui es mou per la ciutat. Per què a algunes estacions validem pel costat "equivocat"? La resposta està en el passat.

Un disseny per dretans... amb lector a l'esquerra

Tot va començar a principis dels anys 90. Va ser llavors quan el metro va implantar per primera vegada els bitllets amb banda magnètica.

Així serà el metro de Barcelona el 2050: gairebé 200 quilòmetres i connexió amb més ciutats

Aquest nou sistema convivia amb les antigues targetes resistives, com la T-1 de cartolina, que les màquines devoraven viatge a viatge.

La maquinària havia d'adaptar-se a tots dos models, i per això es va mantenir el mateix moble: una estructura robusta amb el torniquete al centre i el lector a l'esquerra.

No era una qüestió d'ergonomia, ni molt menys un gest per als esquerrans.

Històrics torns del metro de Barcelona per als esquerrans TMB - Arxiu

Simplement, en aquell disseny, la superfície esquerra servia de suport per a les primeres màquines d'autoventa, col·locades allà perquè era més natural pels dretans.

Així, l'usuari comprava el bitllet, l'introduïa a l'esquerra i empentava el torniquete amb la mà dreta. Tot quedava alineat.

Del groc al gris: l'estètica del canvi

En aquella època, les línies de peatge del metro es pintaven d'un groc intens. Un color que també lluïen les màquines d'autoventa d'autobusos i les cancel·ladores.

Amb l'arribada del nou sistema magnètic, els accessos grocs van començar a conviure amb altres grisos, que poc a poc van anar guanyant terreny.

Però el canvi va ser només tecnològic, no de disseny. Les estructures antigues van seguir instal·lades, amb la lectura a l'esquerra, i només es va substituir el sistema de validació. És per això que, encara avui, alguns vestibuls conserven aquest esquema.

“Aquí ja ho tenim automatitzat”

A l'estació de Passeig de Gràcia, dues treballadores de TMB, Valerie i Sandra, coneixen de sobres la escena. “Aquí la gent de Barcelona ja ho té automatitzat. La majoria entra bé, sense pensar”, expliquen. Però amb els turistes la història és diferent.

Torns del metro de Passeig de Gràcia SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Els errors es repeteixen, sobretot quan hi ha grups grans. “El problema ve quan es posen molts a la vegada intentant entrar... i entren tots malament. S'equivocan en cadena i formen un embut”, relata Valerie.

Aquestes són les primeres parades que reobriran després del tall de la L4 del metro de Barcelona: data prevista

En aquests casos, elles intervenen, revisen els bitllets un a un i els permeten passar perquè no els perdin ni es quedin blocats.

És en estacions com Llacuna on és on més succeeix. “Allà hi ha molt turista, i al final són ells els que més s'equivocan”, afegeix Sandra.

Remodelacions a la vista, però amb limitacions

Malgrat les confusions, el sistema té els dies comptats. Les famoses portes deslizants, conegudes internament com a portes PAR, ja estan en tres de cada quatre vestibuls de la xarxa.

Tenen el lector a la dreta, inclouen accés per a persones amb mobilitat reduïda i són més eficaces contra el frau.

Torns del metro de Passeig de Gràcia SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Les treballadores expliquen que està previst que al setembre arrenquin les obres de remodelació a Passeig de Gràcia. “Es farà tot més accessible i intuitiu”, asseguren.

No obstant això, reconeixen que les obres van lentes. "Es haurien de canviar moltes estacions, però el pressupost és limitat, però bé, les obres avancen".

Un metro que es modernitza... poc a poc

Mentrestant, la senyalització es va renovant per evitar confusions: barres separadores, fletxes, cartells que indiquen per on passar.

Però la imatge d'un turista despistat amb la targeta a la mà esquerra, intentant entrar pel costat incorrecte, segueix formant part del dia a dia al metro de Barcelona.

Una història petita, quotidiana, però que ens recorda que fins i tot els torniquets amaguen memòria.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial