Enamorà a Lluís Bassat i és un dels carrers més emblemàtics de Barcelona: "Té de tot i és diferent a les altres"

El publicista Lluís Bassat, una de les figures més reconegudes en la història de la comunicació a Espanya, té clar quina és la seva carrer favorita de Barcelona: Les Rambles.

Sirera (PP) denuncia la venta ambulante en la Barceloneta mientras el Ayuntamiento exige pagos a los chiringuitos

Per a ell, aquesta emblemàtica via no és només un símbol de la ciutat, sinó també l'escenari dels seus records més personals, des de la infància fins a la seva vida professional.

Un passeig entre records i emocions

“Sempre ha estat un carrer que m'ha entusiasmat”, confessa Bassat en una entrevista a Metrópoli.

Lluís Bassat GALA ESPÍN Barcelona

Les Rambles l'acompanyaven a la seva infantesa, quan feia passejos amb el seu pare fins a la Plaça Reial els diumenges al matí. Mentre el seu pare buscava segells, ell corretejava entre coloms i mercats.

Aquells moments estan vinculats a una Barcelona que ja no existeix, però que roman viva en la seva memòria.

També en la seva joventut, Les Rambles van jugar un paper essencial: recollia la seva nòvia, avui la seva esposa Carmen, del treball, i junts recorrien aquesta avinguda que uneix la ciutat amb el mar. Al final del passeig, els esperaven les patates braves del mític bar Sanlúcar de Barrameda, sabor que no ha oblidat.

Les Rambles Ajuntament de Barcelona

Un lloc que defineix Barcelona

Per a Bassat, Les Rambles són “el carrer de Barcelona”. Una via on art, teatre, gastronomia i vida popular conviuen a cada pas. Des del Liceu, al qual ha assistit desenes de vegades -i fins i tot va ajudar a reconstruir després de l'incendi del 1994- fins al mercat de la Boqueria, ple d'olors i colors des de la seva infantesa.

Aquesta gran arboleda que cobreix l'avinguda, també té un valor especial per a ell. “Aquesta ombra, aquesta vitalitat... no hi ha moltes ciutats del món que tinguin alguna cosa així al centre”, afirma.

L'art, sempre present

Per a Lluís Bassat, l'art no és només una passió, és una forma d'estar al món. I Les Rambles, assegura, són un museu a l'aire lliure. Des del mosaic de Miró en ple passeig fins als antics aparadors decorats amb cura, cada racó li inspira.

Recorda com recorria les botigues de música, com va comprar la seva primera guitarra a Casa Beethoven, o com perdia la noció del temps a les llibreries de segona mà i parades de col·leccionistes. “Podria haver passat la vida sencera allà”, diu.

El lloguer i el turisme ‘maten’ el carrer Tallers de Barcelona: el tancament de Discos Revolver evidencia la seva pèrdua d'identitat

Un llegat familiar

Les Rambles també són un llaç invisible que uneix generacions a la família Bassat. El seu pare, aficionat a la fotografia, li va ensenyar a mirar la ciutat amb detall.

Comprava les seves càmeres a la carrer Ample, revelava les fotos a casa, i fins i tot va arribar a retratar una jovencíssima La Chunga al Somorrostro, quan encara era només una nena ballant flamenc amb força i desimboltura.

Lluís Bassat GALA ESPÍN Barcelona

Dècades després, la seva néta ha recuperat aquelles mateixes càmeres per donar-los nova vida. “Ara busca carrets per internet i fa fotos boníssimes”, explica Bassat amb orgull. Les Rambles, d'alguna manera, continuen bategant també en els seus descendents.

Un carrer que resisteix al temps

Bassat ha estat testimoni de la transformació de Les Rambles, també del seu dolor: no oblidarà l'atemptat del 2017, ni com va tornar a passejar per allà una vegada i una altra, intentant esborrar l'horror amb nous records.

Però el que més el commou és que, malgrat tot, Les Rambles conserven la seva essència: un lloc de barreja, d'història, de cultura viva.

Des dels pintors callejeros fins a les botigues d'artesania que visita amb Carmen, el carrer segueix evolucionant, però manté l'ànima que el fa únic.

“Si Barcelona s'ha de reconèixer per un carrer diferent als altres, aquestes són Les Rambles”, sentencia amb orgull.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial