Guillem, el 'caçacarteristes' més viral: "Les bandes organitzades veuen Barcelona com la ciutat perfecta per robar"

Amb més de mig milió de subscriptors a YouTube, el canal BCN a peu de carrer s'ha convertit en una de les plataformes més influents sobre la vida urbana a Barcelona.

El seu creador, Guillem, un jove barceloní que va començar gravant entrevistes al barri del Raval, ha transformat el que va començar com una afició en una finestra directa a la realitat social dels barris més oblidats de la ciutat.

Des de furts als carrers fins a la transformació de l'espai urbà, la seva càmera ha estat testimoni —i en ocasions protagonista— d'una realitat que, segons ell, sovint passa desapercebuda.

Un primer vídeo que va marcar l'inici

“El meu primer vídeo crec que va ser un que vaig gravar a Les Rambles…”, recorda Guillem en conversa amb Metròpoli.

Miniatura del primer vídeo del canal de Youtube 'bcnapiedecalle' Youtube (bcnapiedecalle)

Tot i afirmar que porta “quatre o cinc anys prenent-s'ho seriosament”, el seu primer vídeo a YouTube data del 2019. Es titulava SOS La Rambla i en ell, parlava amb una exregidora del districte de Ciutat Vella.

“Vaig gravar aquest vídeo, està molt mal editat, però li tinc afecte perquè és el primer”, diu entre rialles.

La idea de començar a gravar va sorgir un any abans, durant una estada a Islàndia, on se'n va anar a viure i treballar amb 18 anys.

“La gent que em rodejava tenia molts projectes. Un era productor musical, un altre volia cantar, un altre actuar… i vaig pensar: vaja, la gent fa més coses que només anar a classe i sortir de festa”.

D'aquí va néixer la idea de fer vídeos enfocats en la població jove de Barcelona. “No hi havia un objectiu molt clar, més enllà de conèixer altres realitats i parlar amb gent”, confessa Guillem.

De la curiositat als barris

Va ser al 2020, durant la pandèmia, quan el canal va començar a prendre un rumb més definit. “Allà vaig començar a interessar-me més per l'edició. Em vaig comprar una càmera i vaig pensar: "Vull gravar un barri del qual tothom parla’”. Va triar La Mina, una zona molt estigmatitzada.

Pacte de pau entre famílies gitanes de La Mina després de mesos de tensió per un tiroteig

“Vaig dir: serà que dóna tant de por La Mina? Vaig anar-hi, vaig gravar, i em vaig adonar que potser no era per a tant. Hi havia històries que valien la pena explicar”. Aquell vídeo, segons explica, “petà”. Ho va pujar al juny, mentre treballava com a cambrer, i aviat va començar a sumar milers de visites.

Des de llavors, el canal s'ha centrat a documentar la vida als barris com Raval, Sant Roc o La Mina, així com en el metro de Barcelona, on ha captat a bandes de carteristes en plena activitat.

"Hi ha un interès molt gran a treure la gent del barri"

Un dels barris que més ha marcat la seva trajectòria és el Raval. “És el barri que més m'agrada de Barcelona, pel que significa per la ciutat”, afirma. Per Guillem, és un territori que encarna la tensió entre els interessos urbanístics i turístics i la vida veïnal de tota la vida.

Bosses de brossa penjant als carrers del Raval com a mostra de protesta per la brutícia del barri Xarxa Veïnal del Raval - X

“Crec que hi ha un interès molt gran a treure la gent del barri i convertir-lo en un barri turístic. Com no s'aconsegueix, es generen problemes: narcosales, narcocupes, delinqüència comuna… És un caldo de cultiu perquè la gent decideixi marxar”, explica.

L'auge del canal i els carteristes

El gran salt en visibilitat va arribar quan Guillem va començar a documentar els robatoris al metro. El que va començar com una observació casual va derivar en una cobertura constant de bandes organitzades que operen en estacions clau com Drassanes, Liceu, Plaça Catalunya, Urquinaona o Torrassa.

Una parella de joves es droguen a pocs metres del solar de Drassanes / HUGO FERNÁNDEZ

“Són organitzacions criminals, funcionen en bandes. Alguns van amb auriculars, s'avisen si ve la policia”, detalla. Ell i el seu equip els graven, els identifiquen, i en alguns casos, els retenen fins que arriba la policia.

“Si tu els veus cometen furts, pots detenir-los i esperar que vinguin els Mossos. És un dret per llei”, explica.

Tot i que aquestes accions li han donat una gran audiència, també han generat debat. Alguns vídeos mostren com ell mateix redueix als carteristes. “Òbviament, has de saber com fer-ho. Si no saps com reduir una persona pots fer-li lesions i llavors es complica la situació”, assegura.

Un mapa directe de la inseguretat

El seu canal mostra de forma directa i visual la inseguretat quotidiana que es viu a Barcelona. “Hi ha molts furts. Les bandes organitzades la veuen com una ciutat perfecta per robar: petita, molt densament poblada, amb molts turistes i amb una llei molt dòcil per al lladre”.

Dispositiu dels Mossos d'Esquadra al metro de Barcelona per evitar robatoris i furts - MOSSOS D'ESQUADRA - Arxiu

No obstant això, matisa que no es tracta d'una ciutat violenta. “Si considerem inseguretat que et robin la cartera sense adonar-te'n, sí. Si considerem inseguretat que et donin un tret pel carrer, no ho és”.

Els delictes cauen un 8,8% a Barcelona: la ciutat aconsegueix el seu semestre "més segur" en una dècada

Sense dilemes morals

Sobre l'exposició dels lladres, Guillem és clar: “Mai m'he plantejat si ho estava fent bé o no”. Diu que pixela les cares només quan es tracta de menors: "No em sembla bé, però són nens. Espero que hi hagi un procés de canvi per la seva part". 

Però en el cas dels adults, no veu motius per ocultar la seva identitat. “Formen part d'organitzacions criminals transnacionals. No tinc cap mena d'empatia. Roben al metro, on viatja la gent de classe mitjana per anar a treballar. Quina empatia he de tenir jo cap a ells?”, assegura. 

Guillem de a BCN A PIE DE CALLE durant l'entrevista amb Metrópoli SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Tornar a l'origen

Després del boom dels carteristes, Guillem es planteja tornar a la seva essència: explicar històries de barri, parlar amb veïns, recuperar la mirada més social. “Ara amb el tema dels carteristes, que és quan més éxit ha tingut el canal, m'estic replantejant una mica tornar a l'origen”, confessa.

Per a ell, l'observació segueix sent clau. I també el gaudi de la ciutat. "Jo recomano tota la ciutat. Vivim a la millor ciutat del món. Passeja per tot Barcelona, coneix cada racó. A les cinc del matí, tingues una mica més de cura per Les Rambles, pel Raval, igual… i ja està. Passeja per la ciutat sencera i gaudeix-la, perquè de veritat que jo crec que és la millor