Un estudi avala el 'model Àmsterdam' a Barcelona per frenar l'especulació immobiliària: prohibir la compra de pisos
L'informe, redactat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), assegura que és legalment viable limitar l'adquisició de propietats en zones tensionades per evitar que s'expulsi als veïns
Relacionat: La preocupació per l'accés a l'habitatge arriba a màxims històrics a Barcelona: la inseguretat, al capdavant
Notícies relacionades
La crisi de l'habitatge torna a ocupar el centre del debat a Barcelona. Un informe del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) conclou que és legalment viable restringir la compra de pisos o edificis residencials que no es destinin a ús habitual a les anomenades zones tensionades, aquelles on els preus del lloguer i la compra s'han disparat molt per sobre del poder adquisitiu de la població.
La mesura, inspirada en el model d'Amsterdam, pretén posar fre a l'especulació immobiliària i garantir l'accés real a l'habitatge, un dels grans reptes socials que afronta avui la capital catalana.
Frenar l'especulació
Segons l'informe, presentat aquest divendres, 10 d'octubre, per la vicepresidenta del PEMB i líder de BComú, Janet Sanz, juntament amb el jurista Pablo Feu, estableix que només es puguin adquirir habitatges per a residència habitual.
Pisos en construcción en Barcelona
En el cas d'edificis complets, totes les unitats haurien de destinar-se al lloguer per un període mínim de 5 anys si el comprador és una persona física i 7 anys si és una persona jurídica.
La idea és impedir la compra-venda massiva de pisos amb finals especulatius, que ha estat un dels motors de l'increment de preus i l'expulsió de veins en els barris més demandats de la ciutat.
Segones residències
La iniciativa també contempla excepcions per segones residències —limitades a una per persona en municipis tensionats— i per als casos en què l'immoble s'adquireixi amb finals familiars.
En paraules de Sanz, la proposta "farà desaparèixer totes les bretxes que avui faciliten el frau i, sobretot, la compra massiva amb el final especulatiu".
La dirigent dels comuns ha subratllat que l'objectiu és "blindar que no hi hagi més cases Orsola per la via d'evitar que puguin fer aquestes compres si és per expulsar els seus veins", en referència a l'emblemàtic bloc de l'Eixample dels residents del qual portaven anys lluitant contra la pressió dels fons immobiliaris fins que l'Ajuntament va comprar l'edifici.
La promoció d'habitatge social del carrer Veneçuela de Barcelona, al 22@
Un problema estructural
L'informe arriba en un context especialment delicat. Barcelona pateix una de les majors crisis habitacionals d'Europa, amb preus que han assolit màxims històrics.
A més, la proliferació de fons d'inversió, segones residències buides i pisos turístics ha contribuït a tensar encara més el mercat. L'Ajuntament liderat per Collboni ja ha posat en marxa les mesures per deixar d'atorgar llicències turístiques, amb les quals calcula que 10.000 pisos passaran al mercat residencial.
Viabilitat legal i voluntat política
El jurista Pablo Feu, autor de l'informe, ha assegurat que la Constitució Espanyola ampara la possibilitat de limitar la compra d'habitatges quan es tracta de garantir l'accés al dret a l'habitatge i evitar l'especulació.
Segons Feu, “la legitimitat d'aquesta mesura es justifica en l'actual crisi habitacional” i en el seu caràcter temporal, el que evitaria vulnerar el dret a la propietat privada.
La proposta podria aplicar-se des de diferents nivells de govern —estatal, autonòmic o municipal— mitjançant instruments normatius ja existents. En aquest sentit, Feu sosté que els ajuntaments serien els que més fàcilment podrien implementar la mesura, amparats per la legislació bàsica estatal.
Per a Sanz, la seva posada en marxa depèn únicament de "la voluntat política". Per això, ha anunciat que sol·licitarà reunions amb l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Ministeri d'Habitatge per explorar vies d'aplicació.
Un possible precedent estatal
Si la proposta prospera, Catalunya podria convertir-se en la primera comunitat de l'Estat en aplicar una restricció d'aquest tipus. Tanmateix, els experts adverteixen que la mesura podria acabar recorreguda davant el Tribunal Constitucional, tot i que Feu s'ha mostrat convençut que sortiria avalada.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
