Les nits tropicals es triplicaran i les onades de calor seran 11 vegades més frequents a Barcelona a finals de segle

Barcelona enfronta els efectes del canvi climàtic, que any rere any evidencien la urgència d'implementar mesures efectives per mitigar els seus impactes. Una nova realitat davant la qual resulta imprescindible adaptar-se.

Sobretot davant les advertències dels experts, que alerten que els dies de calor extrem podrien multiplicar-se per onze a finals de segle, o que les inundacions que aquest cap de setmana van inundar el sud de Catalunya podrien afectar al 40 % dels habitants del centre de Barcelona el 2050.

Sobre aquests i altres impactes aprofundeix la Fundació AXA Climate en l'informe ‘Adaptar-se a la nova normalitat: Barcelona davant el canvi climàtic’, que ha elaborat juntament amb la Cambra de Comerç.

Més morts per calor

El calor extrem, les inundacions i l'estrès hídric són les vulnerabilitats principals a les quals ja s'enfronten els barcelonins. Una situació que tendeix a accentuar-se d'ara a finals de segle si la ciutat no adopta mesures davant la calor i si manté la tendència actual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Les ones de calor a Barcelona podrien arribar als 45 graus a finals de segle

Sobre les altes temperatures, l'informe adverteix: per al 2100, les ones de calor es multiplicaran per 11 i les nits tropicals per tres. Si el 2014 es va registrar una mitjana de 22 dies calorosos –amb temperatures superiors als 30 graus–, en 75 anys s'arribarà als 80 dies.

El nombre de nits tropicals també pujarà de les 38 a les 112 a l'any, i els dies amb temperatures per sobre dels 33 graus passaran de 3 a 34, és a dir, més d'un mes suplementari.

Aquest augment dràstic del calor provocarà, segons AXA Climate, 250.000 defuncions addicionals d'ara a finals de segle, convertint Barcelona en la ciutat europea amb més morts per aquest motiu.

Turistes passejant per La Rambla GALA ESPÍN Barcelona

Augment de les inundacions

Al voltant del 40 % dels habitants del centre de Barcelona –uns 608.400 veïns–, es veuran afectats per les inundacions el 2050, inclús comptant amb els sistemes de defensa actius. Les pluges torrencials associades a les DANAS es postulen com el risc principal.

“Aquests efectes del canvi climàtic ja són visibles al nostre territori, amb conseqüències palpables com les pluges que han afectat al sud de Catalunya i que, afortunadament, no han estat tan devastadores com les registrades a València”, ha destacat Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç.

Ecologistes en Acció: “Construir al Delta del Llobregat ens aboca al desastre, com ha ocorregut a València”

L'expert en gestió de riscos per inundacions de AXA Climate, Claudia Ylla, ha recalcat que, en principi, el Port de Barcelona i l'Aeroport del Prat quedarien fora de perill al tractar-se d'instal·lacions dissenyades per resistir esdeveniments extrems. Les zones més exposades es concentren al voltant del Delta del Llobregat, on conflueixen alta densitat de població, indústria i activitat agrícola i on també s'estan projectant grans obres de creixement urbà.

Sectors més afectats

Segons indica l'informe, per a Barcelona i Catalunya, la pujada de temperatures significaria una pèrdua del 14 % del seu PIB per càpita d'ara al 2050. Els sectors més afectats davant el canvi climàtic són l'agricultura, la construcció, la indústria i el turisme, aquest últim amb canvis a l'oferta i la demanda.

La intensitat i durada de les ones de calor han tingut un gran impacte sobre el sector turístic. Amb temperatures per sobre dels 30 graus, els visitants prefereixen destinacions més fresques. Amb la trajectòria actual d'emissions, s'estima que un hotel perdrà el 16,31 % del seu valor per danys materials per inundacions.

Obrers treballant en les obres del Camp Nou SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

En la construcció, on el treball a l'aire lliure és constant, la calor representa més d'un terç de les morts laborals. Les temperatures també passen factura a la productivitat. AXA estima que els treballadors podrien perdre fins a dues setmanes laborals a l'any d'ara al 2030, i que el rendiment físic podria caure entre un 15 % i un 30 % quan es superen els 35 graus.

Adaptar-se a la seqüera

A la calor se suma l'estrès hídric, que de la mà de la sequera converteix Barcelona i la seva àrea metropolitana en les zones més afectades perd tos dos factors. I les previsions futures no són gens esperançadores: segons apunta l'informe, la capital catalana estarà 1,4 vegades més exposada a la manca d'aigua el 2050 que avui. Això es tradueix en un 194 % d'estrès hídric per aleshores.

Allò que ara són episodis puntuals de sequera extrema, en menys de 20 anys podria cronificar-se convertint-se en la norma anual, amb la demanda d'aigua superant gairebé el doble dels recursos disponibles.

La sequera té nombrosos impactes sobre la societat. Entre ells destaquen la reducció de l'accés a l'aigua potable i l'augment de la factura d'aigua a nivell social, així com l'encariment dels aliments, el deteriorament de les infraestructures i la disminució de l'atractiu turístic, amb conseqüències directes en l'economia.

El paper del sector privat

Per això, el sector privat juga un paper fonamental en la mitigació dels efectes del canvi climàtic. Entre les eines disponibles, les més senzilles d'implementar i amb majors beneficis inclouen l'organització de campanyes de sensibilització, la mesura de l'estrès tèrmic i l'augment dels reconocimientos mèdics pels empleats.

Altres mesures, amb un cost més gran però igual d'efectives, abasten el redisseny dels espais de treball, la implementació de protocols de seguretat laboral i la instal·lació de façanes verdes.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial