Un estudi alerta: les ones de calor a Barcelona podrien arribar als 45 graus a final de segle
Un anàlisi amb simulacions d'alta resolució alerta de l'augment de temperatures extremes i nits tòrrides persistents si no es redueixen les emissions
Fa dues setmanes: La ola de calor provoca registres màxims a Barcelona: termòmetres a 40 graus a Sant Adrià de Besòs
Notícies relacionades
Barcelona podria experimentar temperatures de més de 45 graus en alguns barris a finals d'aquest segle si no es frenen dràsticament les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Aquesta és una de les projeccions més preocupants d'un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), publicat a la revista científica Journal of Geophysical Research Atmospheres, que alerta de l'agreujament de les ones de calor a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Dos homes sense samarreta passegen per Barcelona durant l'onada de calor
Mitjançant simulacions meteorològiques d'alta resolució, l'equip investigador ha modelitzat escenaris futurs en els quals les temperatures màximes mitjanes podrien pujar fins a 4 °C i les mínimes, 3,5 °C.
En punts de l'interior de l'AMB, el mercuri podria superar els 45 graus, mentre que en barris costaners de la capital catalana, les nits tropicals donarien pas a nits tòrrides, amb mínimes per sobre dels 32 °C.
Un escenari de “no acció”
L'estudi contempla un panoràma pessimista: un món en el qual les emissions de CO₂ gairebé es duplican per a 2100, en línia amb els actuals conflictes geopolítics i la falta de compromisos efectius contra la crisi climàtica.
A diferència d'altres models, aquesta investigació aplica per primera vegada l'enfoc PGW (Pseudoglobal Warming) a la ciutat de Barcelona, combinant aquest mètode amb una simulació urbana d'alta resolució espacial, capaç de capturar l'impacte de l'efecte illa de calor.
“És la primera vegada que es combina aquest enfoc amb simulacions urbanes tan detallades per a Barcelona”, explica l'investigador principal, Sergi Ventura, de l'ICTA-UAB. “Això permet entendre com les condicions urbanes poden amplificar l'escalfament previst”.
Radiació atrapada i humitat en descens
L'informe assenyala que el major increment tèrmic es donarà en zones densament urbanitzades, on materials com l'asfalt i el formigó absorbeixen més radiació i les dinàmiques de ventilació natural es veuen compromeses per la morfologia urbana.
La platja de la Barceloneta en plena onada de calor / EFE
A aquest còctel se suma un descens acusat de la humitat relativa: l'estudi projecta una disminució del 6% en els valors màxims i del 5,3% en els mínims, amb reduccions de fins al 16% en àrees com el Garraf, on podrien alterar-se els patrons de brises marines.
Calor més sec, més extrem i més persistent
Els resultats es basen en la modelització dels episodis càlids més comuns entre 1991 i 2020, reubicats en el context climàtic de mitjan i finals de segle.
Les conclusions són clares: les ones de calor no només seran més intenses, sinó també més seques i duradores, augmentant el risc per a la salut humana, els ecosistemes i la infraestructura urbana.
Què es pot fer?
Encara que l'estudi no es centra en solucions, els autors insisteixen en que la mitigació d'emissions segueix sent crucial per frenar aquest escenari extrem.
A més, els resultats reforcen la necessitat de polítiques urbanes que apostin per la renaturalització, l'eficiència energètica i l'adaptació de l'espai públic a un clima cada vegada més hostil.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent ús d'intel·ligència artificial
