La tos que mai s'acaba: quan preocupar-se i acudir al metge

La tos persistent s'ha convertit en un dels motius més habituals de visita tant en atenció primària com en consultes de pneumologia. No és estrany que, després de superar un refredat, una grip o fins i tot una infecció per Covid-19, aquesta tos continuï acompanyant al pacient durant setmanes.

Quan es prolonga més del que s'espera, rep el nom popular de “tos dels cent dies”, un terme que reflecteix el desconcert i la desesperació que pot causar.

Aquest trastorn pot tenir múltiples orígens i no sempre està relacionat amb una infecció vírica recent. En alguns casos, es deu a la irritació residual de les vies respiratòries després del procés infecciós, però també pot estar vinculada a afeccions com el reflux gastroesofàgic, l'asma, la bronquitis crònica o l'exposició a agents irritants com el tabac o la contaminació ambiental.

El problema no resideix únicament en la durada dels símptomes, sinó en l'impacte que genera. “Pot convertir-se en una autèntic malson, interrompent el descans nocturn, dificultant la vida social i fins i tot despertant ansietat davant la possibilitat que amagui alguna cosa greu”, explica el doctor Carlos García-Navarro, pneumòleg del Centre Mèdic l’Eixample Sagrat Cor, que pertany al Grup Quirónsalud.

Un reflex de la hipersensibilitat bronquial

L'explicació més freqüent a aquesta situació és la inflamació de les vies respiratòries després d'una infecció. La mucosa bronquial queda tan sensible que estímuls quotidians —com riure, parlar, respirar aire fred o exposar-se a un canvi de temperatura— desencadenen immediatament la tos.

L'aparell respiratori roman en un estat d'hiperreactivitat que, en molts casos, es prolonga durant setmanes i en altres pot superar els tres mesos.

Encara que la majoria relaciona aquesta tos amb un refredat mal curat o amb la Covid-19, els especialistes recorden que no s'han de passar per alt altres causes. Una d'elles és la tossina o pertussis, que, tot i associar-se a la infància, també pot afectar adults vacunats o amb defenses baixes, manifestant-se en forma d'una tos seca, intensa i molt prolongada.

Quan buscar ajuda mèdica

No tota tos persistent requereix una visita immediata a l'especialista, però sí que convé fixar un límit. Segons el doctor García-Navarro, “si la tos es manté més de vuit setmanes després d'una infecció respiratòria, el recomanable és sotmetre's a una avaluació mèdica”.

L'objectiu és descartar altres causes com asma, reflux gastroesofàgic o fins i tot efectes adversos de determinats medicaments.

Hi ha senyals d'alarma que obliguen a consultar tan aviat com sigui possible: febre mantinguda, pèrdua de pes inexplicable, dolor toràcic, dificultat respiratòria o la presència de sang en l'esput. En absència d'aquests símptomes, el més habitual és que la tos postinfecciosa es resolgui de manera espontània, tot i que el metge pot recórrer a tractaments específics com antisèptics, broncodilatadors o antiinflamatoris inhalats, depenent de la intensitat i de l'origen.

Estratègies per alleujar el símptoma

Més enllà dels medicaments, hi ha mesures senzilles que contribueixen a alleujar la irritació de les vies respiratòries. Mantenir una hidratació adequada, evitar ambients amb fum o excessivament secs, emprar humidificadors, protegir-se dels canvis bruscos de temperatura i recórrer a rentades nasals en cas de congestió són recomanacions habituals. “En certs casos, els exercicis de reeducació respiratòria guiats per fisioterapeutes ofereixen bons resultats”, assegura l'especialista del Centre Mèdic Sagrat Cor.

La clau, segons els especialistes, és la paciència. Tot i que la tos no sempre és un signe de malaltia greu, pot condicionar la vida diària fins al punt de tornar-se limitant. L'objectiu del tractament és doble: alleujar el malestar immediat i vigilar l'evolució del símptoma per garantir que no amaga una patologia més greu.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial