Varias personas miran hacia el cielo con inquietud durante un ataque israelí con drones mientras buscan refugio lejos de los edificios del barrio Dahiyeh, en Beirut. Los aviones y drones suelen volar a baja altura, lo que provoca miedo y angustia. Líbano, 29 de septiembre de 2024
Viure a Barcelona

World Press Photo aterra de nou a la capital: "Barcelona no és només una parada, és un punt de trobada"

El CCCB acull una nova edició del prestigiós certamen internacional que reuneix les imatges més impactants de l'any

Relacionat: El barceloní Samuel Nacar, premiat als World Press Photo 2025 pel seu treball sobre Síria

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Barcelona torna a mirar el món a través dels ulls dels seus fotògrafs. Un any més, el World Press Photo arriba a la ciutat amb una selecció de les millors imatges del fotoperiodisme internacional.

L'exposició, inaugurada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), es podrà visitar del 7 de novembre al 9 de desembre, i reuneix les fotografies guanyadores d'una edició marcada per la guerra, la memòria i la resiliència humana.

Amplitud i diversitat de periodisme visual

En aquesta edició, el certamen ha rebut més de 60.000 fotografies enviades per gairebé 3.800 fotògrafs de 130 països, una mostra de l'amplitud i diversitat del periodisme visual contemporani.

D'entre elles, un jurat internacional ha seleccionat les obres que formen una exposició que recorrerà més d'un centenar de ciutats arreu del món, consolidant Barcelona com una de les seves seus més emblemàtiques.

El culturista Tamale Safalu entrena davant de casa seva. Kampala, Uganda, 25 de gener de 2024

El culturista Tamale Safalu entrena davant de casa seva. Kampala, Uganda, 25 de gener de 2024 Tamale Safalu

“Celebrem setanta anys d'imatges que han ajudat a comprendre la història recent”, va recordar Carlos G. Vela, representant de l'organització, durant la presentació que ha tingut lloc aquest matí al CCCB.

“El fotoperiodisme continua sent una eina de veritat en temps de desinformació i manipulació d'imatges. Cada foto aquí exposada és un acte de resistència contra l'oblit," va afegir.

Rellevància de Barcelona en el recorregut internacional

Al seu costat, Martha Echevarria, responsable de l'exposició a Barcelona, va subratllar la rellevància de la ciutat dins el recorregut internacional del premi.

“Barcelona no és només una parada, és un punt de trobada. Aquí es barregen les mirades, les llengües i les preguntes sobre el món que habitem. Per això aquesta exposició té tant de sentit aquí, on la cultura i la crítica conviuen amb naturalitat", va comentar.

La veu del patiment 

Però la veu que més va commoure va ser la de Samar Abu Elouf, fotoperiodista palestina i guanyadora del World Press Photo de l'Any. La seva feina retrata Mahmud, un nen que va perdre ambdues mans en un bombardeig a Gaza. Amb una serenitat que contrastava amb la duresa de les seves paraules, Samar va explicar que el seu objectiu era “reflectir la tendresa dins l'horror”. 

“A Gaza la guerra és el normal”, va dir. “Jo no vull que el món es deprimeixi amb les meves fotos, només que entengui. Cada dia a Gaza és una lluita per viure, per comunicar. Quan fotografio, intento ser el més humana possible amb qui retrato. No vull robar-los temps, només mostrar la seva veritat.”

Mahmoud Ajjour (9), que va resultar ferit durant un atac israelià a la Ciutat de Gaza el març de 2024, ha trobat refugi i ajuda mèdica a Qatar. Doha, Qatar, 28 de juny de 2024.

Mahmoud Ajjour (9), que va resultar ferit durant un atac israelià a la Ciutat de Gaza el març de 2024, ha trobat refugi i ajuda mèdica a Qatar. Doha, Qatar, 28 de juny de 2024. Samar Abu Elouf

El seu testimoni, entre la crònica personal i la denúncia ètica, va deixar la sala en silenci. “Jo sabia que podia morir en qualsevol moment”, va recordar. “Però segueixo fent fotos perquè vull que el món vegi el que està passant.”

Les ombres ja tenen nom

L'altre protagonista de la jornada va ser el fotògraf barceloní Samuel Nacar, premiat pel seu projecte Les ombres ja tenen nom, realitzat juntament amb la revista 5W.

En ell, Nacar documenta les històries dels ex-presos del centre de detenció de Sednaya, a Síria, un lloc convertit en símbol de la repressió del règim de Bashar al-Assad. Ambdues mirades —la d'Abu Elouf des de Gaza i la de Nacar des de Síria— dialoguen sense buscar-ho: dues geografies diferents travessades per un mateix impuls, el de contar allò que no s'hauria d'oblidar. Històries que creuen fronteres i que retornen al fotoperiodisme el seu valor essencial: mirar per comprendre.  

Un passadís de la infame presó de Sednaya, que en algun moment va arribar a acollir 20.000 reclusos, on els desertors de l'Exèrcit i els dissidents eren sotmesos a pallisses brutals, descàrregues elèctriques i fam extrema. Damasc, Síria, 14 de desembre de 2024

Un passadís de la infame presó de Sednaya, que en algun moment va arribar a acollir 20.000 reclusos, on els desertors de l'Exèrcit i els dissidents eren sotmesos a pallisses brutals, descàrregues elèctriques i fam extrema. Damasc, Síria, 14 de desembre de 2024 Samuel Nacar

“És una victòria del periodisme a foc lent”, va explicar. “Després de deu anys cobrint rutes migratòries, necessitava entendre què hi havia darrere de tant exili. A Síria hi ha més de 150.000 desapareguts. La nostra obligació com a periodistes és posar-los nom, rostre i memòria.”

Des de protestes socials fins al canvi climàtic

L'exposició del World Press Photo 2025 convida el públic a recórrer el mapa del patiment i l'esperança a través de les quatre regions en què s'organitza el certamen —Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica—, amb imatges que van des de les protestes socials fins als efectes del canvi climàtic i els conflictes que continuen devastant comunitats senceres.

En un temps saturat de pantalles i notícies efímeres, aquesta mostra proposa aturar-se i mirar. Cada fotografia exposada al CCCB és un fragment de veritat, una història suspesa entre la violència i la tendresa.

Barcelona torna a acollir el World Press Photo no només com una exposició, sinó com un exercici de memòria col·lectiva. Perquè, com va recordar Martha Echevarria, “mirar una imatge continua sent un acte polític”. I potser per això, cada novembre, aquesta ciutat torna a obrir els ulls.