Barcelona aposta per carrers més resistents i sostenibles en plena renovació urbana. La ciutat ha iniciat una prova pionera que podria canviar la manera com es pavimenten els seus carrers, combinant innovació tecnològica i aprofitament de materials industrials que abans es desaprofitaven.
La capital catalana ha començat a provar un nou tipus de paviment més resistent i sostenible al passeig de la Vall d’Hebron, en el marc del Pla Endreça.
La innovació consisteix a substituir part de l'àrid tradicional, extret de pedreres, per escòries siderúrgiques, un residu generat durant la producció d'acer que fins ara quedava desaprofitat.
Més resistent i ecològic
El nou material, desenvolupat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'empresa municipal BIMSA, promet més durabilitat i resistència que l'asfalt convencional, alhora que contribueix a la sostenibilitat urbana.
Treballadors en una obra de Barcelona
Segons expliquen des de l'Ajuntament, l'ús d'escòries siderúrgiques no només allarga la vida útil del paviment, sinó que també redueix l'extracció d'àrids naturals, disminueix la petjada ecològica de les obres públiques i permet donar una segona vida a residus industrials.
Prova pilot
El projecte pilot s'ha instal·lat en un tram del passeig de la Vall d’Hebron, entre la plaça de Karl Marx i el carrer Scala Dei, on la calçada s'ha dividit en dos: una meitat amb asfaltat convencional i l'altra amb el nou paviment.
Durant un any, BIMSA i la UPC monitoritzaran desgast, adherència i resistència al trànsit, comparant ambdós materials en condicions reals de circulació urbana. Els resultats serviran per avaluar si aquest tipus de paviment pot aplicar-se en futures actuacions de millora i renovació del paviment en altres punts de la ciutat.
Altres projectes
La iniciativa forma part dels esforços de Barcelona per descarbonitzar l'obra pública, incorporant criteris de circularitat i sostenibilitat als projectes municipals. En paral·lel a aquesta prova pilot, BIMSA desenvolupa protocols interns que permeten reutilitzar materials, reduir pols, soroll i vibracions a les obres, i aplicar tècniques constructives més eficients i respectuoses amb el medi ambient.
L'experiència a la Vall d’Hebron se suma a altres iniciatives d'innovació urbana, com les proves pilot del panot del segle XXI o el Repte Mineral, que busca crear nous materials constructius a partir de residus d'obres d'urbanització.
Notícies relacionades
- Montcada i Reixac continuarà connectada: inversió de 41 milions per garantir el trànsit de trens durant les obres
- La Generalitat anuncia una inversió milionària per modernitzar els centres cívics de la Gran Barcelona
- Javier Cottet, empresari, sobre les més de 250 obres actives a Barcelona: “Hi ha comerços on cauen les vendes”