En colaboración con
Febre infantil: el que realment ha d'alarmar (i el que no)
Saber quan una temperatura elevada en un nen és motiu d'alarma no sempre és fàcil. És important aprendre a diferenciar una febre veritable d'una febrícula i quan cal anar a urgències
Notícies relacionades
La febre no és una malaltia en si mateixa, sinó una resposta natural de l'organisme davant d'una infecció. En els nens, sol deure's amb més freqüència a processos vírics, és a dir, a infeccions causades per virus que el cos combat elevant la temperatura. Es considera febre quan el termòmetre marca 38 graus o més, mentre que entre 37 i 37,9 graus parlem de febrícula, una lleu elevació que moltes vegades passa desapercebuda o es resol sola.
“Una febre alta no sempre és sinònim de gravetat; hi ha infeccions lleus que cursen amb temperatures elevades, i d'altres més serioses que amb prou feines provoquen febre”, assenyala la doctora Patricia Cárdenas, pediatra de Consultes Externes de l'Hospital Quirónsalud Barcelona. El que és important, afegeix, “no és tant el número que marca el termòmetre, sinó l'estat general del nen”.
Més graus no significa més gravetat
La por de veure el termòmetre pujar és comprensible, però convé mantenir la calma. Un pic febril no implica sempre una urgència mèdica. De fet, la febre actua com un mecanisme de defensa que ajuda el cos a lluitar contra els microorganismes invasors. “L'error més comú dels pares”, comenta Cárdenas, “és pensar que la febre és l'enemic. En realitat, és una aliada que ens indica que el sistema immunitari està funcionant”.
Per això, no sempre és necessari anar corrents a urgències davant d'una temperatura elevada. El sentit comú ha de guiar la decisió. Si el nen té menys de tres mesos i presenta febre, sí que es recomana anar-hi sense demora per a una avaluació mèdica. Però si el petit és més gran, cal parar atenció a altres signes d'alarma: taques a la pell que no desapareixen en pressionar, dificultat per respirar, vòmits persistents, somnolència excessiva o mal estat general. En aquests casos, és prudent buscar atenció immediata.
El valor del temps i l'observació
En nens majors de tres mesos, sans i correctament vacunats, una febre aïllada no sol ser motiu de preocupació. El que s'aconsella és mantenir una observació propera, oferir líquids abundants, assegurar el descans i administrar antitèrmics només si el malestar és notable. Si la febre es manté més de 24 hores o apareixen altres símptomes, convé consultar amb el pediatre per fer una exploració clínica.
La doctora Cárdenas conclou amb una idea essencial: “Més enllà del número, el que importa és com es comporta el nen. Si juga, respon i es mostra actiu, probablement la febre no sigui greu”. Saber distingir entre una alarma real i una preocupació innecessària és, en definitiva, una part fonamental de la cura infantil.
