Un jove enginyer de Barcelona, sobre el seu salari: «Després de set anys estudiant, no supera els 1.700 euros»
Entre jornades llargues i projectes exigents, assegura que el sou no reflecteix la responsabilitat que tinc ni la formació que em va costar tant d'esforç
Altres notícies: Alba, una jove de Barcelona, sobre el seu canvi de vida a Austràlia: “Els preus són semblants i el salari es duplica”
Notícies relacionades
Barcelona viu una paradoxa que afecta molts joves professionals. Malgrat la formació i l'especialització, molts senten que el seu esforç no es reflecteix en el seu salari.
Un exemple clar és el de David, un jove enginyer de 26 anys que treballa a la ciutat.
La frustració d'anys d'estudi
“Porto més de cinc anys estudiant enginyeria i dos anys de màster. Quan miro el que cobro ara, sincerament penso que no val la pena estudiar tant”, confessa amb certa resignació.
I és que, el seu sou amb prou feines arriba als 1700 euros i amb això, assegura, "no puc ni independitzar-me sol".
Un enginyer de telecomunicacions en una imatge d'arxiu
Entre jornades llargues i projectes exigents, assegura que el sou no reflecteix la responsabilitat que tinc ni la formació que em va costar tant d'esforç.
“M'esforço cada dia, resolc problemes complexos i treballo hores extres, però el meu salari amb prou feines cobreix les meves expectatives mínimes”, afegeix.
Mirant cap a l'estranger
El jove enginyer admet que està avaluant opcions fora d'Espanya. “He estat mirant oportunitats a Suïssa i Alemanya, i allà el salari és més del doble que aquí. La diferència és brutal”, comenta.
“Si segueixo així, em temo que hauré de fer les maletes l'any vinent o d'aquí a dos. Em fa mal, perquè m'agrada Barcelona, però també he de pensar en el meu futur”, afegeix.
Segons ell, aquests països no només ofereixen millor remuneració, sinó més valoració professional i possibilitats de creixement: “Allà senten que la teva formació i experiència valen alguna cosa. Aquí moltes vegades et quedes atrapat en la rutina i ningú reconeix el teu esforç.”
Més enllà dels diners
Tot i que el salari és un factor clau, també destaca la manca de reconeixement professional i la limitada projecció de carrera a la seva empresa actual.
“M'agrada la meva feina, m'apassiona l'enginyeria, però no puc viure amb la sensació que el meu esforç diari no compta per a res”, comenta.
Imatge d'arxiu d'un informàtic
A més, reconeix que l'entorn laboral a Barcelona pot resultar desmotivador per a molts joves amb alta formació: “Veus col·legues que han estudiat igual que tu, fan el mateix i tot i així els seus contractes i condicions són molt diferents. És frustrant.”
La decisió és a prop
Als seus 26 anys, la idea d'emigrar s'està consolidant. “Si sorgeix l'oportunitat a Suïssa o Alemanya, no ho dubtaré. És un risc, és clar, però un de necessari per créixer professionalment i econòmicament”, explica.
“Barcelona sempre serà casa meva, però si vull avançar, necessito un lloc on la meva feina i la meva preparació tinguin el valor que mereixen”, conclou.
