Hi ha fonts a Barcelona que són de postal, d'aquelles que apareixen a totes les guies turístiques. Però després hi ha altres, com la de la carrer Nou de La Rambla, que prefereixen l'anonimat, encara que possiblement siguin tan merescudes o més d'aparèixer en una foto, no per la seva bellesa, sinó per la seva història i el que representen.
Viatgem per un moment al Raval del segle XIX. Barcelona creixia llavors a un ritme vertiginós i el problema per abastir d'aigua a la població s'intensificava. En aquest context, les autoritats van intentar donar solució al problema amb la creació de fonts com aquesta, inaugurada el 7 de setembre de 1826.
I allà segueix, al mateix lloc des de fa gairebé dos segles, amagada en un forat del mur del número 45 del carrer Nou, a l'espera de ser descoberta pels passejants.
Font del carrer Nou de la Rambla
Icona del barri del Raval
Un arc de mig punt enmarca l'espai que ocupa, amb la paret posterior pintada d'un blau intens. La seva forma és funcional i senzilla. El conjunt es aixeca sobre una base rectangular de pedra que serveix de suport a una columna circular, gastada pel temps i la història, coronada amb l'escut de la ciutat i abraçada per dues figures marines, una mena de tritons pétreos.
La columna es divideix en dos cossos: el inferior, més ample, és de pedra llisa i acull el rodet que ha subministrat aigua als veïns durant segles; el superior, més estret, està rematat per un bloc que conté una inscripció gravada en pedra, il·legible en alguns punts degut a l'erosió: “A LA CIUTAT DE BARCELONA / EL EXCM. SR. MARQUÉS DE CAMPO SAGRADO / LA JUNTA QUE EL MATEIX PRESIDEIX / ENCÀRREC DE LA CONDUCCIÓ D'AIGÜES / DEDICAREN AQUESTA QUARTA FONT / EL DIA (ILEGIBLE) DE MDCCCX…"
Un detall més que ens recorda el paper clau del marqués de Campo Sagrado en la millora del subministrament d'aigua a Barcelona i la importància que aquesta font ha tingut en la història del barri.
Historia de supervivència
Però aquesta és també una història de supervivència. I és que l'Ajuntament de la ciutat ha intentat en diverses ocasions treure la font del seu emplaçament, encara que sense èxit gràcies a la resistència dels veïns, organitzats per defensar el que sempre han considerat seu.
A més, les forces de la naturalesa van conspirar contra l'antic surtidor: el 14 de setembre de 1879, durant un fort aiguat, un llamp va caure sobre ella. L'impacte la va deixar molt malmesa, però va continuar subministrant aigua.
La resistència al final va tenir premi. El 2 de desembre de 1986, en l'edifici on es troba emmotllada la vella font, es va inaugurar el SEAIA (Servei d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència). Aprofitant l'ocasió, es va dur a terme la restauració del vell surtidor i es va batejar el nou equipament municipal com la Casa de la Font.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial